Béns
Polítiques de paisatge: primera pedra
Una taula d’experts començarà a definir, a partir del setembre, com regular i conservar el patrimoni en pedra seca
Ho havia anat denunciant algun particular via xarxes socials: les obres a la carretera de Llorts s’empassaven un mur i altres construccions en pedra seca. I el cap del servei de Patrimoni Immoble i Arqueologia del Govern, Xavier Llovera, s’hi referia per
corroborar-ho i per explicar la magnitud de la destrossa: quilòmetre i mig de mur, dels escassíssims testimonis del segle XX i “ben fets” ha estat víctima de les excavadores. Per evitar que torni a passar res similar cal posar-se a fons i definir polítiques de protecció d’aquest patrimoni, el de la pedra seca, una tècnica que recentment va ser inclosa a la llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. Llovera s’hi va referir en el marc del primer curs de formació en aquesta tècnica, que ahir es va celebrar a l’espai sociocultural de Cal Pal, amb una assistència de mig centenar de persones: tècnics dels comuns i de Govern, arquitectes i constructors, entre ells.
Però la protecció d’aquest patrimoni, va insistir Llovera, s’emmarca en la necessitat de polítiques més àmplies, “polítiques de paisatge, perquè és pensar en futur: la neu, el comerç, tot això s’acabarà, però el paisatge no, i hem de fer polítiques per afavorir-lo”.
Al setembre se’n faran les primeres passes, amb reunions d’experts dels ministeris implicats: Medi Ambient, Cultura i Ordenament Territorial. “Hem de regular què s’ha de conservar i com tirar-ho endavant.” També comptant amb els comuns perquè, va recordar, en els propers anys, tant les administracions locals com l’executiu posaran en marxa diferents projectes que requereixen aquesta definició prèvia. Projectes com la rehabilitació d’orris a Encamp o la restauració a la zona de la farga del Madriu.
Per dur a terme aquests projectes es necessiten també artesans coneixedors de l’ofici. Entre trenta i seixanta professionals, calcula Llovera. En aquest sentit, el curs que es va celebrar ahir, i que tindrà continuïtat a la tardor, representa ja el primer pas.
Però precisament si el sector comença a desenvolupar-se i projectes de construcció i rehabilitació públics i privats aposten per la tècnica vernacular es generaran noves necessitats, començant per la matèria primera. A Andorra, va recordar el tècnic del Govern, està prohibit extreure pedra de les tarteres “per l’abús que se’n va fer als anys setanta i vuitanta”. Però si es vol apostar per una arquitectura sostenible, de quilòmetre zero, com és la de la pedra seca, aquesta qüestió haurà de ser regulada.