Reportatge
L'art del primer batec
‘Art africà. Batec de la humanitat’ és el títol de l’exposició que aquest vespre obre les portes al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), unes 130 peces de la col·lecció privada de Ramon Abad. La mostra es podrà veure fins al 28 de setembre.
L'art del primer batec
Modigliani es va sentir torbat per una màscara africana, tant que va quedar plasmada en les dones sorgides del seu pinzell. A Picasso el cubisme li va venir pràcticament insuflat pels fetitxes dels Kota, una ètnia que ara es mou pel Gabon. L’empremta de les maternitats es deixa sentir a les obres dels diferents ismes de les avantguardes. Això ho podrà llegir l’espectador interessat en el recorregut d’una exposició que, més enllà, es desplega com “una proposta per sortir de la visió etnocèntrica, dels prejudicis” sobre el continent negre a través “d’unes peces impressionants i molt diverses”. Això ho diu la directora del CAEE, Ruth Casabella, que s’ha amarat del que representen aquestes obres en espera de la presentació inaugural que farà, demà, el mateix Abad, un metge fascinat per la cultura africana pràcticament des del bressol: la passió se la van encomanar els pares i ell va continuar viatjant i atresorant peces. Un conjunt en què mana el seu gust personal, el coup de foudre, més que el relat o discurs organitzat que guiaria les adquisicions en una entitat museística.
La diversitat presideix el desplegament fet al CAEE, en un recorregut pel continent a través de diferents èpoques i ètnies, amb màscares, escultures, fetitxes, que mostren una immensa diversitat estètica en un art abans que res utilitari, fet amb una funció concreta.
Seria aquest el cas de les nines que, més que simples objectes de diversió per a les nenes, s’encomanen com a amulets que n’assegurin la fertilitat. O del penis de pedra, que és una peça votiva. I, per descomptat, del conjunt d’impressionants fetitxes –“un pèl terrorífics”, somriu Casabella– procedents de diferents ètnies però amb la finalitat comuna de guardar les relíquies dels avantpassats difunts i amb un acabat de peces punxegudes que convida poc a atansar-s’hi gaire. Sinistre resulta també pensar que algunes de les peces, que arriben manufacturades amb pell d’antílop, en alguns casos ho són amb dermis humana.
La col·lecció també ensenya objectes més alegres i coloristes, com els dels Bamileke, una ètnia que ara se situaria pel territori de l’actual Camerun. O joies, sonalls i instruments musicals. I peces de vestir dels carismàtics i cinematogràfics massai, o màscares de la gorja d’Olduval, considerada el bressol de la Humanitat perquè s’hi van trobar les restes més antigues, o treballs en bronze de l’antic regne de Benín (actual Nigèria).