Reportatge
Encarrilar la nova generació
A poc a poc es va ‘encarrilant’ la següent generació. Això, diu Carol Caubet, és un efecte col·lateral dels molts anys que porten fent teatre pels escenaris de casa i de propostes com ‘Garses’, que dijous presentaran a l’escenari del Teatre Comunal.
Encarrilar la nova generació
El muntatge amb què An-Danda-Rà (Carol i Liz Caubet i Mercè Canals) compareixen dijous, en el marc de la Temporada de Teatre conjunta d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, dona una oportunitat al relleu: el text de l’obra ha estat traduït al català per Edith Segovia –filla de Carol Caubet–, que signa així el primer treball com a traductora d’un text dramàtic, mentre que a l’escenografia, dissenyada per Irina Robles, hi ha treballat Judit Puig, en aquest cas filla de Canals, una altra de les joves del Principat que estan tocades pel cuc del teatre. “No deixa de ser normal, perquè ho han mamat; més encara, han actuat ja des de la panxa de la mare”, riu Caubet, satisfeta de l’empenta que puguin donar a les noves generacions.
Garses –que s’estrenarà dijous, amb funcions divendres i dissabte al mateix escenari– és una proposta de comèdia “amb un toc agredolç” escrita per Jorge Roelas, un autor amb guions televisius ben coneguts del gran públic, de Médico de familia a capítols d’El Caso o El Ministerio del Tiempo. L’obra que posarà en escena la companyia andorrana –Lastres, segons el títol original en castellà– se centra en la història de tres amigues, dones d’edat mitjana, que es retroben després d’un llarg temps sense veure’s. Arriba el moment, decideixen, de posar les coses en clar i analitzar què va passar, per què la seva amistat, que semblava tan arrelada, es va trencar. En una conversa que ha de ser tan profunda, és clar, tot pot passar.
Per què van apostar per aquesta obra? El to és adient amb el desitjat per les tres actrius, respon Caubet. Però a banda en el procés de recerca del text per a cada proposta han d’analitzar aquells que estan escrits per a tres personatges femenins o, en tot cas, es podrien adaptar per a tres actrius.
Garses es presentarà en el marc de la 54 Temporada de Teatre, un cartell al qual ja han estat convidades en ocasions anteriors –és una fórmula d’ajuda diferent a la de la subvenció, precisa l’actriu–, mentre que les dues següents funcions les oferiran pel seu compte, explica Caubet. Queda pendent el mateix repte: aconseguir portar a escenaris forans les produccions que aixequen. “Nosaltres sempre, des de que vam crear la companyia, el 2002, vam tenir el propòsit que això no fos només un taller de teatre que fes una obra un cop l’any i s’ha acabat”, assenyala Caubet. Van optar per la fórmula de presentar una producció cada dos anys i tenir així el temps per presentar-la en festivals, com el de teatre amateur de Girona. De fet, els drets de Garses els van adquirir per dos anys per al territori de llengua catalana, amb la intenció de presentar-se a cartells com el de la fira de Tàrrega.
Amb tot, fer el pas a fora segueix sent “difícil, difícil”, considera la integrant d’An-Danda-Rà. “Sempre confiem que l’Escena Nacional ens ajudi a obrir aquestes portes, ni que sigui facilitant-nos els contactes, orientant-nos sobre com adreçar-nos” als llocs on estarien interessades a actuar. “Igual que sempre ens oferim a les diferents parròquies, perquè els muntatges no quedin en un únic bolo.” La sensació, no obstant, puntualitza, és que des de l’Escena es vehiculen aquelles produccions en què l’entitat està directament vinculada. “Però potser és que nosaltres no hem picat prou fort a la porta.”