Òbit
Mor el pintor britànic i exresident John Morrison
El veterà creador va residir durant quatre dècades a Encamp, on es va convertir en un revulsiu per a l’activitat cultural al país
Dissabte passat va morir a la Pera, la localitat de l’Alt Empordà on residia i treballava, el pintor John Morrison, artista d’origen britànic que va residir durant quatre dècades al Principat. Morrison, nascut a Essex el març del 1942, era pare de la també artista Fiona Morrison, una de les creadores que va representar Andorra a la Biennal de Venècia en l’edició del 2013. El veterà artista, que vivia a la localitat gironina des del 2003, va patir una caiguda que li va provocar una hemorràgia cerebral. La cerimònia de comiat serà dijous, a les quatre de la tarda, a l’església de la Pera.
Morrison es va instal·lar el 1963 a Encamp. Procedent més aviat del món de la il·lustració, va ser al país on va fer un pas cap a la pintura. En un primer moment la seva producció es va centrar especialment en els paisatges, un gènere al qual, no obstant això, va imprimir una visió molt diferenciada, contrastada, amb el que en aquells moments es feia al país, amb una dosi molt més gran d’atreviment.
Casat amb Montserrat Porta (qui va morir ja fa uns anys), l’activitat conjunta de la parella “es va convertir en un revulsiu per a l’ambient artístic del país”, segons recorda gent com Alfons Valdés, qui va compartir amb ell diverses exposicions i que va estar també present en el Grup A, un col·lectiu que aplegava una desena d’artistes que treballaven a Andorra. Amb la seva esposa, que treballava al departament de Cultura del comú d’Encamp, es van convertir en dinamitzadors culturals, amb la posada en marxa d’una sala d’art molt activa durant aquells anys.
A Morrison el defineix el crític d’art Francesc Rodríguez com “un precursor” al país. No tant per aquesta etapa com a paisatgista, sinó a partir del moment que va fer el canvi estilístic cap a l’abstracció i el treball amb la matèria, amb influències de l’informalisme en quadres en els quals experimentava amb el relleu, a partir del treball amb fustes. Josep Maria Ubach, que va seguir de prop el seu treball i en diferents ocasions va comissariar exposicions on participava, apunta que “va esdevenir un pilar importantíssim per a les arts plàstiques a Andorra”. Es tractava d’algú amb un “discurs i una obra molt sòlids”. En la mateixa línia, assegura Rodríguez que la seva carrera s’hauria enlairat molt més, “però potser el mateix fet de viure a Andorra el va limitar, o hauria arribat molt lluny”.
Morrison continuava treballant al seu taller de la Pera i protagonitzant exposicions. Entre les més recents, la retrospectiva que li va dedicar la Fundació Valvi de Girona, sota el títol John Morrison o l’obertura de la intuïció. Aquesta retrospectiva a Girona es presentava ja com una bona oportunitat per recordar i reconèixer al país el treball de l’artista.