Roben part d'una peça de l'exposició de L'Andart

No havien passat ni vint-i-quatre hores des de la inauguració de la Biennal de L’Andart i una de les obres va ser víctima dels brètols: es van endur dissabte passat a la nit un dels elements de La cabina, la instal·lació presentada per Roger Lorente que forma part de la quarantena de propostes que s’exhibeixen als entorns del llac d’Engolasters. L’obra, que vol expressar una denúncia contra els excessos en el consum, la dependència de les telecomunicacions i la destrucció de la natura, està integrada per diferents elements: una cabina en desús cedida per Andorra Telecom que conté un tronc d’arbre i un feix de bitllets de cent dòlars reproduït en grans dimensions. És justament aquesta part del treball la que va desaparèixer.

Lorente va assegurar ahir sentir-se “en xoc” pels fets. “No t’han robat una moto o un rellotge, sinó el que és més inexplicable: una part d’una creació, un intangible.” Fins i tot, “hauria entès que patís una bretolada, que algú entrés i llancés l’arbre, per exemple, però no entenc per què van voler endur-se” aquest element. “I no crec en la bretolada d’unes criatures, perquè penso que no s’entretindrien a triar amb tanta cura el que els interessa.”

L’autor va presentar denúncia pels fets davant la policia. Fet que no deixa de tenir les seves complicacions, perquè li demanen algun tipus de factura per poder incloure una valoració econòmica de la pèrdua. “I jo no havia pensat en cap valoració, jo ni tinc un catxet com a artista.” De fet, va explicar al Diari, ell és un empresari que es dedica professionalment a altres àmbits i que practica l’art en paral·lel. “Pere Moles [el comissari de la biennal] em va oferir que hi participés i jo hi vaig veure l’oportunitat de llançar-m’hi, de donar a conèixer el meu treball.”

L’autor de La cabina confia que la denúncia pública dels fets pugui animar algú a aclarir-los i que l’element robat pugui tornar a aparèixer. De moment, treballa en la reposició dels bitllets, inicialment com una impressió a mida gran. I es posarà a treballar per fer-ne un de nou com l’original, a mà. “Ho repetiré, costarà moltes hores però ho faré.”

No és la primera vegada que les obres exposades a la biennal pateixen bretolades. En la primera edició va ser la de Miquel Mercè a la tartera del Carroi –Longitud sense amplada, una molt visible línia blanca de tela– l’objectiu dels vàndals.