Reportatge
A la solidaritat per les lletres
Té el títol al cap –es dirà ‘Més enllà’– i bona part del relat, així que totes les vivències de Francesc Zamora (Canillo, 1986) al voltant del projecte solidari engegat per ell a Fes i les que l’esperen a la frontera sèrbia veuran la llum em un nou llibre. I ja en van quatre.
A la solidaritat per les lletres
Zamora va convertir l’experiència d’un viatge en bicicleta pel Kurdistan en un llibre, Curiosity. Amb les vendes va poder sufragar la posada en marxa d’un projecte solidari, una escola de perruqueria per a joves sense recursos a la ciutat marroquina de Fes. L’objectiu era crear quelcom que perdurés en el temps. Oberta la primavera de l’any passat, enguany Zamora va tornar a veure com seguia funcionant. I de pas, a donar-li una nova empenta, amb una injecció econòmica: entre les vendes del llibre, una festa solidària celebrada a Soldeu i la generosa aportació d’un anònim va aconseguir recaptar uns 4.500 euros. I no sols va arreplegar diners, també noves voluntats, perquè en aquest últim viatge va estar acompanyat per un grup que es va desplaçar des del Principat per ajudar-lo en l’empresa.
Amb una gestió quasi més pròpia de miracle dels pans i els peixos, Zamora ha estirat els diners perquè arribessin per proveir les trenta-sis noies del centre d’acolliment on funciona l’escola de perruqueria d’articles bàsics (de medicaments a roba interior), per pintar algunes parets del centre i fer algunes reparacions bàsiques, per encetar un programa d’apadrinament, per comprar llibres. Fins i tot van servir per oferir una ajuda d’emergència a dues famílies. Tot és qüestió, diu el jove canillenc, “de saber-se espavilar, de buscar els preus correctes de les coses”. També, puntualitza, de fer que tots els fons recaptats vagin directament destinats a qui ho necessita: “Els nostres viatges i dietes els assumim nosaltres”.
Foguejat en aquests projectes, Zamora ha decidit liar-se la manta al cap i deixar-ho tot enrere (ha deixat la feina i el pis, s’ha venut el cotxe) per emprendre una nova iniciativa, en aquest cas posant rumb a Sèrbia, Bòsnia i Grècia, amb l’objectiu d’endinsar-se en els camps de refugiats. De moment, amb la idea de col·laborar amb una ONG –No Name Kitchen– que reparteix uns mil plats de menjar diaris. Marxa sense data de tornada. “Potser tornaré a l’hivern. Potser no. El que vull és aquesta idea de llibertat complerta”, adverteix. “Quan ho vaig decidir sentia vertigen, ara que s’acosta el moment és més aviat emoció”. Era el que volia ja fa temps, conclou.
L’aventura formarà part del relat del nou llibre, que quan vegi la llum serà ja el quart que surti de les seves mans, perquè a Curiosity el van precedir Fuji y yo i Respira, dos volums dedicats també a explicar les seves experiències, que es mouen entre la solidaritat i la descoberta del món, de l’altre, de noves sensacions: a Fes es va animar a fer ramadà, com bona part de la gent que corria pel centre. Per veure què se sent, per ser capaç de posar-se en el lloc dels que l’envolten. “Només va ser un dia però es va fer dur, amb aquella temperatura tan alta i aguantar setze hores sense menjar ni beure res. Moltes coses es veuen diferents després”.