Escaldes inaugura la ruta escultòrica de Samuel Salcedo

Els grans caps que rodolen –al Parc de la Mola, un es refresca mig submergit en l’aigua, els altres intenten mantenir la compostura sota el sol d’estiu–, el rostre hieràtic de dona de la plaça Santa Anna, les peces davant el CAEE, el Thyssen i al Prat Gran, són un ham perquè el ciutadà, també aquell per a qui l’art contemporani resulta un concepte estrany i llunyà, s’hi apropi. Potser s’hi vegi divertidament reflectit: l’al·lumini ajudarà a emmirallar-s’hi. Potser, i d’això es tracta, encaminarà els més curiosos cap a ArtalRoc per observar amb tranquil·litat la resta de les peces, aquestes “amb més densitat conceptual”, proposa l’artista, en què igualment poesia i humor caminen de la mà, mantenint el to d’irreverència d’anteriors aparicions de Salcedo. Un humor, reconeix, “que matitzes” amb el temps. “Quan comences vols explicar moltes coses, però quan tens un llenguatge propi ja matitzes més”. A la seva obra, reconeix, la ironia és important, “però no per provocar, per generar incomoditat, sinó que busco la complicitat, el somriure”. Vol que el públic s’hi atansi i, si és possible, reflexioni sobre aquesta condició humana que sovint s’explica traslladant als animals qualitats que no tenen. Perquè són precisament humanes. “Intento explicar-me com sóc jo i com veig els altres.”

L’exposició –organitzada des de l’àrea de Promoció Cultural del Govern i a la qual s’ha sumat el comú escaldenc– és el fruit d’un any de feina del creador barceloní, home acabat de formar a l’ombra de Jaume Plensa. “Intento créixer, des que em vaig presentar a la Riberaygua he intentat desenvolupar noves idees, i aquest context de tenir obra al carrer em permet treballar amb formats grans; també que l’obra cobri sentit atansant-se a la gent”.

Precisament per això la possibilitat que una de les peces es quedi al país de manera definitiva li sembla d’allò més atractiu. Hi ha precedents: el caramel embolicat amb la bandera del país de Laurence Jenkell, el cap de Jordi Díez instal·lat a Coprínceps, tots dos petja definitiva de les exposicions estiuenques que han precedit la de Salcedo.

Trini Marín estaria encantada: “Jo, dir-ho ja ho he dit, ara veurem.” És a dir, ho va proposar al ministeri de Cultura. A la ministra, Sílvia Riva, no li sembla mala idea, no obstant els diners “han d’estar en un pressupost i a l’altre”.