Reportatge
La petja de l'anarquista
És un territori molt examinat, el de la repercussió de la Segona Guerra Mundial a Andorra i la comarca veïna de l’Alt Urgell; però qui busca, troba: l’historiador alturgellenc Pau Chica ha aconseguit reconstruir la peripècia de l’anarquista Enric Coma Casas.
La petja de l'anarquista
Enric Coma Casas no és un personatge del tot aliè per als obsessos –i n’hi ha uns quants– de la història i les històries que la Segona Guerra Mundial va generar per aquestes contrades: ja apareixia referenciat per Claude Benet a Guies, Fugitius i Espies. En aquell extens estudi sobre les xarxes d’evasió, Benet es refereix a Coma com a cap de guies de la zona de Pirineus Orientals, amb molts membres al seu càrrec treballant per la zona de les mines de Pimorent.
Això ho recorda Chica qui, no obstant, ha aconseguit posar una mica més de llum sobre el perfil d’aquest lluitador impenitent, anarquista de fortes conviccions pel que es desprén de la seva biografia i que va militar fins al final de la seva vida. “La novetat recau en el fet que no s’havia descobert que aquest home havia estat pres a la Seu i s'havia escapat”, apunta l’historiador alturgellenc, qui afegeix que “a les mines de Pimorent, a més, hi havia molts obrers anarquistes, cosa que reforça la meva idea que aquest home va mantenir contactes amb el grup Ponzan”.
Les dades que Chica ha aconseguit recopilar per seguir dibuixant aquest període històric –en què l’especialista reconegut és Josep Calvet– les va presentar ahir en una conferència a Arcavell, inclosa en el cicle amb què l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell celebra el desè aniversari.
Coma era, segons Chica, un anarquista de Sant Andreu que el 1941 es troba encarcerat a la presó de la Seu, un home amb molts contactes a Andorra i vinculat amb les xarxes d’evasió, “i probablement també amb altres anarquistes radicats al Principat”. Va aconseguir, no obstant, fugar-se després d’un any d’internament. Una fugida que li permet, proposa Chica, passar a França i reintegrar-se a la lluita que du a terme la Resistència. Unes activitats que el tornen a portar a l’internament, només que en aquest cas en un dels camps de concentració nazis, on roman fins al 1945, quan és alliberat. “Sabem que surt amb vida i que torna a entrar en contacte amb altres elements anarquistes”, diu Chica. Per a qui la seva peripècia pirinenca posa de manifest que “les xarxes d’evasió que funcionaven a Andorra també estaven absolutament polititzades, amb gent molt militant”, com aquest convençut anarquista. Un home que novament patirà confinament: tot i quedar-se a França en sortir del camp alemany, farà nombroses incursions per Espanya que el tornen a portar a la presó, en aquest cas, a la Model barcelonina, d’on no surt fins al 1956.
La biografia de Coma, però, no és més que una part anecdòtica de la recerca que Chica s’ha posat a les mans: la seva pretensió és endinsar-se en la manera com la població local va actuar durant aquest període conflictiu, intentar desentrellar les històries d’aquelles famílies –pobles, masos, cases, de l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà i Andorra– que se la van jugar per aixoplugar evadits i refugiats. “Benet ja va fer una part de la feina i el problema que ens trobem és que en molts casos ja fem tard”, es plany, però qui busca, troba.