reportatge
Arqueologia que no oblida ningú
Hi ha gent que està tan al marge de la ciència i la cultura que ni ells mateixos pensen que hi poden tenir accés. Ho diu un grup d’investigadors –del CSIC a l’andorrana ReGiraRocs–, decidits a demostrar el contrari: que l’arqueologia pot arribar a tothom.
Arqueologia que no oblida ningú
És un fet que des de l’àmbit científic hi ha alguns sectors que han quedat relegats en la transmissió de coneixements”, admet l’arqueòleg andorrà Gerard Remolins, director de l’empresa ReGiraRocs, que ha pres part en aquesta experiència liderada per Juan Gibaja des del CSIC i finançada per la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia i el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats espanyol. El contingut, una sèrie de tallers destinats a persones amb discapacitats intel·lectuals (de síndrome de Down a afectats per trastorns de l’espectre autista), a través d’associacions catalanes, gent d’edats també molt diverses: des de joves de 18 anys fins a més grans de 60, una altra part de la societat sovint impermeable al coneixement científic.
En el projecte han participat arqueòlegs de la Institució Milà i Fontanals (dependent del CSIC), la Universitat de Barcelona, la Societat de Ciències Aranzadi del País Basc, ReGiraRocs i el casal de barri Folch i Torres, de Barcelona, on es va dur a terme l’experiència. “Es tractava de desenvolupar projectes per sumar el màxim d’agents i aconseguir traslladar coneixement als col·lectius amb un cert risc d’exclusió social o oblidats des de la ciència”, apunta Remolins. Els resultats de les activitats han estat objecte d’un article a Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental. Un altre fet amb un punt d’excepcionalitat, apunta el científic andorrà, “perquè la divulgació no sol ser considerada en la programació científica, que només contempla la recerca, rarament es té en compte el retorn a la societat”.
L’objectiu dels tallers era ajudar els participants a comprendre què és un jaciment arqueològic, com funciona, com treballen els arqueòlegs i quins materials s’hi troben. Com reflecteix l’article a Pyrenae, una de les principals dificultats amb què els tècnics es trobaven de partida era ajudar els participants a interioritzar conceptes abstractes o complexos, com el cas del temps històric. Una de les vies per assolir els objectius va ser traslladar els tallers a una excavació en marxa, el neolític de Guixeres de Vilobí, extensió del Museu de les Mines Prehistòriques de Gavà, seu també d’algunes activitats. Molt més útil, van considerar els responsables de l’experiència, que la caixa amb terra i objectes enterrats que solen proposar molts museus.
Altres tallers es van centrar a mostrar als participants com eren les eines i objectes dels homes del neolític i quins aliments s’hi consumien: en aquest cas, la proposta incloïa que els assistents cuinessin algun dels plats de la manera en què ho feien els avantpassats prehistòrics. La participació andorrana, explica Remolins, no es va limitar a actuar com a instructor en les activitats al jaciment, on els participants van tenir una atenció quasi individualitzada, sinó que també ha desenvolupat un prototip de joc, de simulador, que posa l’usuari a la pell de l’arqueòleg. Unes eines que, per cert, també van protagonitzar alguna sessió didàctica amb alumnes del liceu Comtes de Foix. De moment, un primer pas, amb la previsió de fer-ne més. “Els ho vam presentar a professors de l’àrea de Social, que ho van rebre molt bé perquè van admetre que no coneixen la realitat de l’arqueologia i per tant els és difícil traslladar-la als alumnes”, apunta Remolins.