reportatge
Les penúries del Carles Sabater
Les cançons de Carles Sabater segueixen vives vint anys després de la seva desaparició, com va demostrar el concert de Sau 30 a la festa major laurediana. Pitjor sort corre el concurs que porta el seu nom, en ‘stand by’ des de fa dues edicions per falta de fons.
Les penúries del Carles Sabater
El certamen, que havia arribat a posicionar-se com un dels més importants de la música en català, organitzat des d’Andorra pel Centre de la Cultura Catalana (CCC), ja no es va celebrar en l’edició del 2018 –la que hagués estat la número quinze– i l’entitat està fent mans i mànigues i encenent ciris a tots els sants, si així es pot dir, per mirar de recuperar la convocatòria de cara a l’any vinent i no haver de llençar definitivament la tovallola. El problema, la penúria en què va sumir el Centre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola sobre l’autonomia de Catalunya. Això va ser el detonant: les subvencions van quedar paralitzades.
No obstant, ara que s’han tornat a obrir les convocatòries les entitats –perquè el CCC no és pas l’única afectada, recorda la presidenta, Teresa Cabanas– arrosseguen encara la tardança en els pagaments, així com canvis en la burocràcia lligada als ajuts, que fan que cada cop sigui més difícil mantenir-se viu. Tant, que Cabanas acaba assumint que, tot i que al CCC hi ha socis més joves, que podrien assegurar el relleu generacional, no està segura que estiguin disposats a fer-se càrrec de tant de paperam i molèsties com suposa últimament tota la gestió. El Centre, recordem-ho, comptava amb un gerent que sí que percebia un sou per encarregar-se’n, però la figura ja fa temps que va desaparèixer. “El cert és que jo em plantejo si continuarà endavant; no sé si estaran disposats a fer-ho si no faig jo”, reconeix Cabanes, admetent que tants entrebancs burocràtics acaben desencoratjant el més valent.
Tornant al premi Carles Sabater, si el 2018 no es va convocar, tampoc es farà enguany. El Centre sí que ha rebut la desencallada subvenció del 2018, però amb els 12.000 euros rebuts (en realitat ni això: falta per cobrar el 20 per cent) només han pogut organitzar els actes de Sant Joan i l’edició del llibre que recull les conferències de l’any dedicat a Pompeu Fabra. El certamen té un cost d’entre 6.000 i 7.000 euros (3.000 són l’import del premi i la resta, despeses com la promoció o els viatges i estades del jurat), inassumible amb l’ajut. No sols per l’import, matisa Cabanas; el problema més gran el suposen els terminis de la subvenció: ahir mateix acabava el termini per demanar la del 2019, però el període subvencionable acaba el 30 d’agost, és a dir que totes les activitats s’han d’haver facturat abans d’aquesta data. “I què fem? El convoquem i ens arrisquem sense saber si ens donaran la subvenció?”
Pensarien, doncs, en la possibilitat de convocar el certamen amb la que demanessin el 2020, sempre que surti la convocatòria a finals de l’any vinent i tinguessin l’ajut. Aleshores podrien obrir-la en el període de facturació, del gener al juny.