Reportatge
Vents, cordes, pedres i 147 més
Pablo Mezzelani, Loreto Aramendi i Pedro Miguel Aguinaga són els components del grup que tocarà aquest vespre a la Massana amb el reclam de músiques del món. El trio fusionarà l’orgue, peça principal del festival, el violí i instruments d’arreu del planeta.
Vents, cordes, pedres i 147 més
Diuen que la música calma les feres. Aquest és segur l’objectiu que el Festival Orgue&nd proposa per a la vintena edició que comença avui a la Massana. Amb el concert de Vents, cordes i pedres es dona el tret de sortida a sis espectacles durant el més d’agost en què l’orgue és l’instrument principal.
Amb Ignacio Ribas com a director artístic, el festival porta diferents novetats en el contingut dels concerts: “Cada any portem conceptes i continguts nous. Per sort tenim un panorama molt ampli d’artistes, des d’un trio, fins a tres duets. Aquest any també tenim com a convidat estrella a Ludger Lohmann, una eminència dins d’aquest món.”
El trio que portarà l’espectacle aquesta nit a la Massana està encapçalat per Pablo Mezzelani, Loreto Aramendi i Pedro Miguel Aguinaga. Els tres es van ajuntar fa cinc anys per crear un grup inexistent fins a l’època, Vents, cordes i pedres. La proposta és fer un recorregut per les músiques de diferents ètnies i països del món i els seus instruments més emblemàtics.
Mezzelani és qui va tenir la idea de fusionar un instrument tant relacionat amb l’església com l’orgue amb un violí, la veu i instruments de tot el mon i, segons el compositor argentí, ha set el millor projecte que ha encapçalat: “Fa molt temps que vaig darrere d’aquest projecte, però no va ser fins al 2014 que vaig aconseguir trobar la gent i els recursos per tirar-ho endavant. Vaig trobar elements del meu repertori de més de 147 instruments que podien anar bé amb l’orgue i el violí i fer sons que no s’havien fusionat mai”.
L’argentí ha après a tocar un total de 147 instruments d’arreu del món a través de la seva passió per la música que va néixer a la seva etapa escolar: “Quan tenia 12 anys van començar a interessar-me els instruments clàssics de la zona de Sud-amèrica. Col·leccionava instruments i els aprenia a tocar a través d’escoltar peces seves. Amb el temps va passar de ser una afició a una feina i vaig començar a viatjar a tota mena de països per entendre el seu món musical. Des d’Afganistan, fins a Romania passant per l’Índia, el país que més he estudiat i que menys entenc fins ara”.
Amb la barreja de tots els instruments de Mezzelani, l’orgue i el violí, el grup promet a tots els espectadors una experiència diferent al que hauran escoltat fins ara: “Escoltaran timbres d’instruments exòtics que no hauran escoltat mai i que de ben segur que els cridarà l’atenció”.