reportatge
El doble perfil dels Martí Alanis
Com cireres li han anat sortint del cistell les dades a Xavier Pete, investigador tarragoní que fa ben bé quatre anys que reconstrueix la trajectòria d’Anton Maria Martí Alanis, germà de qui va ser copríncep d’Andorra. I és clar, un perfil fa veure millor els contorns de l’altre.
El doble perfil dels Martí Alanis
Quan l’arquebisbe i copríncep Joan Martí Alanis va penjar els hàbits de cap d’Estat per revestir-se d’anonimat li agradava particularment passar temporades amb el seu germà, hispanista reputat que va viure durant tres dècades al Canadà. Relaten els membres de la comunitat universitària amb què ambdós es relacionaven –la de Western Ontario– que gaudia amb les llargues converses que mantenia al jardí de la casa del germà, amb una ampolla de bon vi blanc a l’abast de la mà. Consideracions sobre el diví i, sobre tot, l’humà, on no s’estava de relatar amb punts d’humor trobades amb altres caps d’Estat.
Són experiències que els nombrosos testimonis que el periodista i escriptor Pete ha recopilat en una recerca en la qual porta immers ja quasi cinc anys, amb dades que va difonent a poc a poc: el perfil del germà erudit del bisbe el va traçar a l’últim número de la revista Papers de recerca històrica que edita la SAC. Però té material per a més, per a moltíssim més. I una de les materialitzacions més immediates serà
–en aquest cas pel que fa al bisbe i copríncep– una exposició a Alcover, terra nadiua dels germans, coincidint amb el desè aniversari de la mort de Joan Martí Alanis. L’objectiu, posar damunt de la taula “què hi ha més enllà d’un copríncep”, segons explica. És a dir, esbossar també la figura de l’home, de la vida quotidiana a través d’objectes, alguns dels quals molt personals, com un dels quadres que gaudia pintant i regalant. Una exposició que s’obrirà a Alcover a l’octubre però que Pete considera perfectament interessant per viatjar cap a Andorra.
Kilòmetre zero
La recerca de Pete va començar amb un treball a la Universitat Rovira i Virgili: havia de ser un exercici de reflexió sobre algun autor que li fos proper. A ell li acabava de caure a les mans La preceptiva retórica española en el Siglo de Oro, un dels llibres insígnia d’Anton Maria Martí Alanis i va voler estirar els fils d’aquella biografia. Alcover va ser el kilòmetre zero, recorda, de la seva tasca de repescar el fil conductor d’un home que, nascut al 1931, als onze anys va marxar al seminari; va ser jesuïta i com a tal va viatjar de missioner al Japó, etapa prèvia a la descoberta del Canadà: hi va posar el peu l’any 1966 i s’hi va establir durant tres dècades.
Al Canadà, explica Pete, es va casar. Amb una dona nòrdica d’arrels protestants. Així que el bisbe, que igual no se’n refiava del tot, s’hi va desplaçar per posar un segell ben catòlic sobre aquell matrimoni. La influència de la dona, la Hannah, acabaria sent enorme en el vessant intel·lectual del bisbe: bibliotecària d’ofici, la col·lecció de llibres de l’arquebisbe es va constituir amb el seu assessorament a partir d’aleshores.
Estudiar la figura de l’un va fer imprescindible interessar-se per la de l’altre. Tot sovint amb una guia de luxe: la tercera germana, la Rosa, qui va poder localitzar en els primers estadis de la investigació. Tenia 86 anys i vivia en una residència de Barcelona, on es va entrevistar amb ella. “Em va obrir tot un ventall de portes”, reconeix.
La recerca li ha permès explorar el periple vital d’ambdós germans. Una família que durant dècades va romandre molt llunyana –“de l’Anton a penes rebien algunes trucades durant l’any, en festes assenyalades, recordant-los que encara era viu”–. Però un cop allunyat de les obligacions del dignatari l’un i jubilat l’altre, tots dos van estrènyer llaços i van emprendre més d’un viatge junts, alguns arreu del món. A Moscou, per exemple. D’altres, de redescoberta de les arrels, com el que van fer junts per terres tarragonines, a la recerca d’una infantesa que va tenir un punt de duresa, sí, amb la guerra de rerefons, però que també els va acabar portant records bons.
El doble perfil dels Martí Alanis