Reportatge
600 anys, 20 pàgines
Breu. Però sense dir ximpleries, com passa sovint amb la profusió de tuits desafortunats. Joan Peruga adverteix que allò que ell i Pilarín Bayés relaten a ‘Petita història del Consell’ està científicament fonamentat i explicat amb rigor, malgrat la senzillesa.
600 anys, 20 pàgines
El llibre, que ahir es va presentar al Consell General, és un encàrrec de l’anterior Sindicatura en el marc de la celebració dels 600 anys del Consell de la Terra. Inscrit a la col·lecció Petita història de..., una de les sèries més populars de Bayés, el publica l’editorial Mediterrània, fet que li garanteix una bona difusió. A banda de la que el Consell mateix promogui als centres educatius del país. I no és la primera vegada, per cert, que Andorra protagonitza un llibre de la col·lecció: ja hi va haver una Petita història de Meritxell, amb text en aquell cas de mossèn Ramon Rossell.
Peruga i Bayés s’han esforçat a concentrar en una vintena de pàgines una història de sis segles. “Difícil de debò, sobretot per a mi, que tinc tendència a esplaiar-me”, ironitza Peruga. Historiador i docent, s’ha enfrontat a la tasca de preparar un text divulgatiu, accessible als infants, que és el públic preferent de la col·lecció, “però que sigui interessant també per als adults”, que en puguin extreure el suc.
És clar que això l’ha obligat a fer una selecció i a deixar de banda episodis i temes. Sense anar més lluny, tota la qüestió d’Andorra que es va posar sobre la taula al segle XIX, aquell moment on hi havia la voluntat de mantenir el sistema del Coprincipat però el poble andorrà volia participar també en la sobirania, “ser un tercer Copríncep”, recorda l’historiador. “Però explicar-ho generava problemes per contextualitzar-ho i vaig optar per deixar-ho fora”, es plany.
El relat d’aquests sis segles, diu Peruga, es pot resseguir ja a través dels temes que avancen els títols dels capítols: els Pariatges, la constitució del Consell de la Terra, el pas de Foix a París, el Manual Digest, el nomenament dels síndics permanents el 1667 i la compra de casa Busquets el 1702, la Nova Reforma, Fhasa i el canvi econòmic, una mirada a l’economia d’entreguerres, l’entrada de la dona en la vida política, la Constitució i la inauguració de la nova seu parlamentària.
Tot plegat, hi afegeix l’escriptor i historiador, envoltat per idees bàsiques. La primera, imprimir al relat “el sentit d’evolució, de construcció de la història del país, no que pensem que amb la signatura dels Pariatges ja queda fet el Coprincipat”. La segona, la importància del Consell al llarg de la història, “com a garant de la independència del país”. Una institució “a la que cada cop els andorrans donen més força, com en el moment que es va dotar de síndics permanents o va encarregar el Manual Digest”.