Patrimoni
L'expert que estudia el roc de les Bruixes considera vital tancar-lo
Pierre Campmajo insisteix a aconsellar un enreixat que permeti veure’l però eviti l’accés a la roca
L'expert que estudia el roc de les Bruixes considera vital tancar-lo
El conjunt de gravats del roc de les Bruixes de Prats es va situar l’estiu del 2018 al centre del debat: cal dificultar o inclús impedir-hi l’accés públic en pro de la seva conservació o millorar-ne la difusió i el coneixement, també amb l’objectiu que tothom se’l faci seu i en contribueixi a la protecció? L’arqueòleg francès Pierre Campmajo, contractat pel Govern per fer un estudi en profunditat del bé, es manté en la postura inicial: aconsellarà al ministeri de Cultura que instal·li algun tipus de reixa que permeti visualitzar el conjunt però no accedir-hi.
“En realitat, la millor manera de protegir-lo seria tornar-lo a cobrir de terra”, considera, però com que no ho veu factible “el millor és que la gent el pugui veure però no trepitjar, així fem content tothom”. El seu temor –fonamentat, assegura, en el que ha vist passar amb altres béns massa a l’abast de qualsevol– és que “allò que hem tingut durant milers d’anys pugui desaparèixer només en vint”, víctima dels que es dediquen a fer inscripcions sobre la roca i del pas freqüent de gent equipada amb botes de muntanya i bastons punxeguts, entre altres possibles perills.
El roc s’ha de protegir a ultrança, afirma l’arqueòleg amb vigor, “perquè és patrimoni de tota la humanitat”.
L’expert –una de les màximes autoritats en art rupestre– presentarà al públic els resultats de l’estudi aprofundit que va encetar el maig de l’any passat, encarregat per Patrimoni Cultural. Ho farà demà, a les sis de la tarda, a l’Espai Columba. Amb pèls i se-nyals, començant per la metodologia que ha utilitzat per analitzar un conjunt que qualifica, si no d’únic –n’hi ha uns quants més en l’àrea geogràfica, del Pallars a la Cerdanya–, sí d’excepcional, per la quantitat d’inscripcions que presenta: més de 2.500, que ha llegit una per una.
“Aquesta roca d’Andorra és la més important, la més interessant”, considera, d’una sèrie de conjunts similars que es dispersen per llocs com Esterri d’Àneu, Guils de Cerdanya i Bolvir, Llívia o la Tor de Querol, entre d’altres, compartint aquesta àrea geogràfica que ell dibuixa des de la Vall d’Aran cap a la Mediterrània i que en aquell moment en què es daten les inscripcions, cap al 200 abans de Crist i en el context de les guerres entre romans i cartaginesos (això les més antigues, perquè també n’hi ha de medievals), estaven habitades per una sèrie de pobles d’influència ibera que compartien les mateixes tècniques pel que fa a aquests conjunts de gravats. Els mateixos pobles, puntualitza, habitarien les àrees a l’oest de la Vall d’Aran però no haurien rebut les mateixes influències culturals.
Aquests conjunts –mateixa morfologia de les inscripcions i tècniques similars, amb incisions fetes amb objectes metàl·lics– sumen més de 5.800 inscripcions. I en la seva factura Campmajo detecta la influència dels ibers que van haver de sortir cames ajudeu-me per la vall del Segre arran de les guerres púniques.