Equipaments
Aposta per la “diplomàcia cultural”
Cultura confia en el “retorn” de la residència Faber per a creadors i intel·lectuals forans
És un “projecte llargament desitjat”, el fruit d’anys de treball que ara ha gaudit de les “confluències favorables” –especialment la relació amb l’Institut Ramon Llull– per posar-se en marxa. La residència per a creadors, científics i humanistes Faber-Andorra serà el pal de paller en un projecte de “diplomàcia cultural”. Tot això ho va explicar la directora de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, en la presentació de les instal·lacions habilitades a l’edifici dels bombers de la Massana, on Cultura, a banda dels Tallers d’art, va remodelar un petit habitatge –la inversió en obra i equipament és d’uns 48.000 euros– per acollir artistes forans.
La professora, crítica literària i traductora nord-americana Kathleen McNerney estrena l’equipament –per on desfilaran quatre ocupants més abans que acabi l’any, triats per un comitè format per representants de Cultura i l’institut– per desenvolupar un treball al voltant de l’obra poètica de Maria Mercè Marçal. De la residència “hi haurà un retorn immediat”, va assegurar Planelles, perquè aquests artistes, científics i intel·lectuals posaran el seu coneixement a disposició del públic i els col·legues del país. Començant per la taula rodona en què participarà McNerney dijous vinent a la Biblioteca Nacional (19.30 hores), compartint diàleg amb la periodista i escriptora Roser Porta, que també s’ha endinsat en la literatura femenina en català, objecte de l’acte. A banda d’aquest “retorn immediat”, l’equip de Cultura confia d’obtenir-ne un altre, més a llarg termini, “atès que hi haurà persones de molta vàlua intel·lectual que ens coneixeran”.
Una altra part del retorn hauria de ser que els artistes del país se’n beneficiessin, és a dir, que poguessin gaudir d’estades en països forans. Però això serà a més llarg termini. Quan? De moment és molt imprecís: Planelles va parlar d’un any i mig o potser d’aquí a final de la legislatura. Cal afermar els contactes amb les institucions foranes. I disposar del pressupost per “acompanyar” els artistes (de qualsevol disciplina, però també científics o humanistes) a qui s’ha de garantir unes dietes durant l’estada i el viatge.
Pel que fa a McNerney, va explicar que treballar des d’Andorra li ha permès conèixer “molt sobre la literatura andorrana, que deien que no n’hi ha i veig que sí”. I va esmentar descobertes com Teresa Colom o Esther Fenoll. Sobre les quals podria treballar en el futur.