patrimoni
Sant Climent de Pal treu de la caixa la talla romànica de la verge
La rehabilitació de l’església es completa amb l’exhibició de la peça, amagada des de fa dècades
Sant Climent de Pal treu de la caixa la talla romànica de la verge
Allà per la dècada dels setanta Eudald Guillamet va dedicar un bon grapat de matins a pujar amb els estris de restauració a Sant Climent de Pal per treballar en la talla de la Verge del Remei del segle XIII. A l’església mateix, els membres del Quart no se’n refiaven gaire de deixar sortir la peça del recinte. De fet, aquesta singular mare de Déu amb cara de pageseta de galtes vermelles, tan pròpia del seu entorn, s’ha mantingut durant dècades i dècades amagada de tota mirada, guardada a la caixa forta de l’església. Només es va exhibir a l’exposició Andorra, un profund i llarg viatge, orquestrada des de Patrimoni Cultural al 2009. A partir d’ara, no obstant, presideix el seu lloc natural: les obres de rehabilitació de Sant Climent, que ahir es van presentar al públic, culminen amb la decisió que romangui exposada al públic de manera permanent. En un altar lateral i protegida per una vitrina securitzada, és clar, i amb una petita escenografia de context elaborada per les restauradores del departament de Béns Mobles que dirigeix Berna Garrallà. Encantada, per cert, per haver aconseguit posar aquesta cirereta.
L’església ha estat objecte d’una intervenció general, una posada a punt necessària en un edifici que no era objecte més que d’actuacions de manteniment, des d’allà la dècada dels seixanta, quan l’arquitecte César Martinelli es va encarregar d’una campanya bastant generalitzada a tot el patrimoni del país. A Sant Climent la posada a punt es va començar ja al 2015, amb una anàlisi prèvi ade les necessitats globals. “Quan toques un edifici com aquest has de saber molt bé què fas i què han fet d’altres abans que tu, perquè n’has de conservar l’autenticitat i els valors intrínsecs”, insisteix Garrallà. Entre els treballs realitzats hi ha els que es refereixen a la consolidació de la volta i la millora en els sistemes de drenatge: en un edifici construït contra la muntanya les filtracions són constants. També es va millorar la il·luminació interior i exterior. I es va pintar, evitant “un color groc que no es corresponia en absolut amb la naturalesa del moment”.
Excavació
La rehabilitació ha comportat també una intervenció arqueològica preventiva al cementiri que completa la realitzada el 2011. Si aleshores es van exhumar restes de 19 individus, en aquesta ocasió s’han excavat 22 enterraments. Disset es corresponen amb època medieval (segles XI a XIV, a falta del que diguin les anàlisis de laboratori) i la resta, d’època moderna. El resultat més interessant probablement de l’estudi serà que permetrà afinar molt en les dates de construcció d’un edifici sobre el qual no hi ha una cronologia molt precisa, explica l’arqueòleg Abel Fortó, de l’equip de Patrimoni. “El més probable és que s’endarrereixi la data de construcció cap als segles IX o X”, proposa.
L’anàlisi antropològica de les restes humanes aportarà també un gruix d’informació que permetrà millorar el coneixement sobre com era la vida a les valls per als avantpassats: què menjaven o l’activitat que duien a terme –per exemple, si caminaven molt o carregaven pesos– queda inscrita als ossos. Però per això, puntualitza Fortó, encara s’haurà d’esperar un temps.
Sant Climent de Pal treu de la caixa la talla romànica de la verge