reportatge
El món laboral: riure per no plorar
Les misèries del món laboral, però en to de comèdia, riure per no plorar. ‘Èxit’, amb text d’Agustí Franch, s’estrena aquesta nit a les Fontetes. Amb segona funció demà. Incorpora un rostre –una veu, sobretot– tan conegut de l’escena catalana com Roser Batalla.
El món laboral: riure per no plorar
Batalla –l’acompanyen Mingo Ràfols i Irina Robles– explica que s’implica en un projecte modest, com aquest, de la mateixa manera que en qualsevol altre: el que compta és que t’agradi allò que t’expliquen quan arriba la proposta. En aquest cas, però, hi havia un afegit: que fos una coproducció amb Andorra, amb l’Escena Nacional: “Implica l’oportunitat de treballar amb gent nova, amb gent amb qui no hauries pogut treballar mai d’una altra manera.” A banda, hi afegeix, va pesar a favor el to de comèdia i que fos una obra mai feta abans: “És interessant perquè no tens cap referent, es crea tot de nou, així que no tens cap fita per superar i pots explorar-ho tot, i si l’autor és qui el dirigeix, encara millor.”
Ahir, als últims assajos i amb tot el peix venut, Batalla va veure la proposta “molt bé, molt més trepidant del que ens esperàvem quan la vam començar a llegir”. La gent, creu, s’hi enganxarà de seguida. A l’escenari ella és la Maite, comptable, una dona de les que rajen per desfogar-se dels problemes a la feina i que un bon dia, quan arriba, ha de passar pel despatx de la nova cap de recursos humans, que ha de decidir acomiadar-la a ella o a un company.
La comèdia recull situacions quotidianes. En to d’humor, “que fa que el públic pugui agafar aquella distància necessària per no patir”. Si fos un drama, opina, “el públic s’hi identificaria molt més, sense l’embolcall de l’humor”. Aquí la reflexió és més aviat “ara no sé de què ric”, però “als humans ens va bé fer això, aquesta distància de l’humor, ens ajuda a tirar endavant, a veure que res no és tan terrible”.
Batalla és una de les veus més o menys habituals del doblatge. Encara que ara mateix en fa ben poc, apunta. “No faig gaires treballs, però estic molt contenta de la meva feina en doblatge”, assegura. “M’han trucat per doblar Viola Davis, que és una grandíssima actriu i el vuitanta per cent de la feina ja te l’ha fet ella, només cal que estiguis allà i empatitzis amb el que diu, el que fa, i ho facis tu.” Per tant, conclou, “que et considerin a l’altura per posar la veu a gent així et fa sentir orgullosa”.
El doblatge és un dels múltiples vessants de Batalla en el negoci artístic. També és traductora i s’ha llançat a la direcció. “És un camí lògic perquè com a actriu, desgraciadament, molt sovint t’has de buscar la vida perquè no hi ha feina sempre.” A ella traduir sempre li ha agradat, “i vaig tenir la sort que Mario Gas ens proposés a Roger Peña i a mi fer la traducció de Sweeney Todd i a partir d’aquí he fet moltes traduccions de musicals”. La més recent, A Chorus Line per a un muntatge que s’estrena a Màlaga. “M’agrada molt jugar amb el llenguatge, els jocs d’intel·lecte són relaxants.”
Iniciada en els escenaris amb la colla de Dagoll Dagom també va tenir el seu moment de pas pels serials televisius: Nissaga de poder i El cor de la ciutat. “Però en realitat de tele n’he fet ben poca, van ser personatges molt secundaris o de poc temps”, puntualitza. Tot i així, reconeix que “sí, això fa que de sobte et reconeguin pel carrer, encara que aquí la gent és molt discreta”. Ara de tot plegat, recorda, fa vint anys, “però és curiós que sí, continua l’efecte: la tele té molt poder”.