Reportatge
L'espai Galobardes, el 2020
El museu –o més aviat– espai Galobardes sembla un projecte que avança ferm: el comú acaba de convocar les obres per reformar l’edifici del telecabina, on s’encabirà amb la col·lecció de motos. Avança ferm, però amb cert retard: no es podrà obrir enguany.
L'espai Galobardes, el 2020
Era la previsió anunciada quan, a la primavera, el comú canillenc va materialitzar el compromís de crear un lloc que exhibís de manera permanent les obres de Francesc Galobardes. La sala obriria les portes abans que acabés l’any, un projecte que l’actual equip comunal voldria deixar enllestit. Sembla que hi haurà cert replantejament amb les dates, un endarreriment que, d’altra banda, la família de l’artista troba comprensible i assumible, segons van explicar al Diari. “Es van posar en contacte des del comú per explicar-nos que aprofitaran la intervenció per fer altres obres a l’edifici, ja que s’hi posen”, i ara la data d’obertura quedaria més aviat per al primer trimestre de l’any vinent. “Crec que a ells mateixos els hauria fet il·lusió deixar-ho fet abans de les eleccions, però de totes maneres veiem que s’estan movent i que serà una realitat”, encara que més tard de l’inicialment pensat.
El canvi de velocitat ofereix, a canvi, més temps per poder madurar el projecte pel que fa als continguts que aixoplugarà la sala. Per començar, i atès que l’espai és força gran, comença a quallar la idea que doni també cabuda a exposicions temporals de joves artistes del país, en una manera de lligar el passat i el present de la pintura a Andorra.
També depara més temps per planificar les exposicions que s’aniran muntant a partir de la ingent obra de Galobardes, aproximadament sis-centes obres que el mateix artista té perfectament inventariades i de les quals coneix la ubicació exacta. Una tasca que ara facilitarà de manera considerable el muntatge de cadascuna de les propostes, una tasca en què la família de l’artista comptarà amb l’assessorament de Josep Maria Ubach. La inaugural està per definir, però ben bé podria estar dedicada als paisatges canillencs.
SENSE NOTÍCIES DEL MUSEU DE LA BICICLETA A LA CAPITAL
No havia de ser un museu a l’ús, “típic i tradicional”, sinó un “centre interactiu, experimental” i encara que quedaven molts serrells per tancar, la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, va presentar el juny de l’any passat la iniciativa per crear un espai que exhibís la col·lecció de bicicletes cedida per Turi Riberaygua. Hi havia molts interrogants sobre el projecte, molt per perfilar, però semblava força clara la ubicació –els espais comunals de la plaça Lídia Armengol, una superfície d’uns 1.500 metres quadrats– i que la sala pogués estar oberta enguany: s’havia de redactar el projecte l’any passat i dotar-lo ja de pressupost de cara a l’exercici present. Des de la presentació, no obstant això, el projecte ha caigut en la més fosca falta de notícies. L’exposició s’hauria de nodrir de la col·lecció privada, unes tres-centes peces, entre les quals hi ha vehicles fabricats entre el 1860 i el 1950. Una part s’havien exhibit al Museu de l’Automòbil.