Art
De Monet a Warhol, nova proposta del Thyssen
El Thyssen explora a ‘Influencers en l’art. De Van Goyen al pop art’ els camins que alguns genis van obrir a la història de la pintura
Andy Warhol i Mick Jagger van estampar les seves signatures sobre el pòster que l’emblemàtic artista plàstic va realitzar amb la imatge del no menys icònic cantant. També Ramon Casas i Maurice Lobre signen conjuntament Retrat al mirall, París. De Casas és el traç, del francès la composició. Aquests binomis artístics formen part de les “onze històries” que relata Influencers en l’art. De Van Goyen al pop art, la quarta exposició que proposa el Museu Carmen Thyssen Andorra. Obrirà les portes diumenge i es podrà visitar fins al 6 de setembre de l’any vinent. Vint-i-set treballs (incloent-hi dues escultures, d’Auguste Rodin i Manuel Hugué) que exploren la manera com algunes obres, alguns artistes, van influenciar coetanis o les generacions que els van seguir. Desfilen novament grans noms de la pintura, de Claude Monet a Antoni Saura, de Ramon Casas a Eliseu Meifrèn, en un recorregut que s’inicia al segle XVII i acaba a l’art urbà i pop del segle XXI.
La producció de la mostra, va explicar el director artístic del Thyssen i comissari, Guillermo Cervera, va deparar alguna “primícia mundial”: sotmetent el Van Goyen –Paisatge de dunes amb cabana i figures– als infrarojos els conservadors van descobrir el traç corresponent a l’esbós fet pel pintor. El públic també ho podrà descobrir, a les pantalles interactives, una fórmula per oferir més continguts per la qual el museu segueix apostant amb força. Igual que en aquesta ocasió s’ha posat l’accent a posar l’art a l’abast de les persones cegues: hi ha textos en braille i un parell de minucioses reproduccions de les escultures perquè les puguin gaudir amb les mans.
Tornant a les històries que relata Influencers en l’art, Claude Monet –amb Marea baixa a Varengeville– torna a ser una de les estrelles diguem-ne mediàtiques de la proposta. Apareix interrelacionat amb el Van Goyen i El riu Touques a Saint-Arnoult, d’Eugène Boudin, per il·lustrar com la pintura holandesa del segle XVII va incidir als segles posteriors.
Si en aquest cas, amb tres paisatges, no és tan difícil apreciar les concomitàncies, hi ha d’altres interrelacions proposades pel museu que al visitant del carrer li poden resultar tot un trencaclosques: què té a veure la colorista i dinàmica Varieté pintada el 1911 per l’alemany Georg Tappert amb la Natura morta amb canelobre i caixa que el 1926 va signar Arthur Segal? Desconcertant també pot resultar la connexió entre la pintura sevillana del segle XVII –Descans en la fugida a Egipte, de Francisco Antolínez– amb la composició abstracta Canya, del contemporani Antonio Saura? Doncs Cervera va subratllar la importància en el tractament del clarobscur. I d’aquí, més insòlit encara per al no avisat, el mateix àmbit salta a California Dreams 2, pur art pop colorista, d’Antonio de Felipe. Obra, per cert, pintada ex professo per a l’exposició.