Reportatge
Keshta i el 'fàcil absolut'
És l’equació del ‘fàcil absolut’, explica Keshta sobre la seva producció: molt senzilla d’executar l’obra en si; però el que ha estat difícil de parir és la idea prèvia, com arribar a aquesta aparent simplicitat. Ara s’embarca en noves sèries, amb l’art egipci com a base.
Keshta i el 'fàcil absolut'
Bsolucions senzilles, minimalistes”, apunta l’artista, mentre assenyala la seva reinterpretació d’Ibis, l’ocell sagrat de la iconografia egípcia. La solució senzilla és un ou amb pinces i passadors del cabell. Per a l’omnipresent escarbat, amulet i representació del Sol naixent, un casc d’obrer i unes espàtules fan el servei. I així va passant per altres figures pròpies de la mitologia egípcia, d’Anubis (recrea la forma del xacal que custodiava les portes de l’altre món amb aquelles culleres que s’empren per servir els llegums i fruits secs a granel en algunes botigues) a les mosques que reproduïen algunes joies i condecoracions, que ell representa amb imperdibles. I així fins a fer redescobrir moltes de les figures i històries del Llibre dels morts, “o Textos de la piràmide, que és un nom que m’agrada més”.
L’interessa més el procés de concepció que l’execució en si, explica quan se li pregunta per l’ús de materials tan absolutament fràgils com un ou fresc. “No és que sigui art efímer perquè reflexionem: és una escultura o una idea? La força està en la idea, que no té res d’efímera; al contrari, quan intentes esclafir-la és quan es fa més forta”, argumenta.
Keshta, quasi un any després de la seva participació al Festival d’Art Islàmic celebrat al districte dubaití de Sharjah, s’ha embarcat en una nova línia de producció. “Ara mateix vaig fent, estic més centrat en la recerca en el món de les idees que en la producció en si”, apunta. Encara que també té projectes, diguem-ne materials, ben a la vora: a la fira de Dubai tornarà al desembre, en aquest cas no per ensenyar la seva obra sinó com a conferenciant. L’objectiu és que parli sobre l’art geomètric. Precisament té intenció de començar a donar sortida a una part de la producció, explica. També ha estat convidat a participar, a partir del proper dia 17, en un esdeveniment que organitza l’Art of Egypt Foundation. Es tracta de portar l’art contemporani a conviure amb la riquesa històrica i patrimonial d’aquella cultura mil·lenària. Ell hi prendrà part amb una instal·lació que muntarà in situ: una visió artística del concepte d’història, que per a ell és com una onda sonora. “Perquè la història es transmet de boca a orella.” I de color verd: és la fusió d’altres colors, igual que la història avança a ritme de forces oposades.
Barreja temes, línies, propostes, “perquè jo crec que per a l’artista és important no tancar-se mai portes, sinó anar acumulant experiències, també errors”.
Tot i que ja té força treballada tota la dedicació a l’art geomètric, per seguir capbussant-se en les arrels de la cultura d’origen: Keshta és un egipci format artísticament a Alemanya i establert a Andorra. En canvi, continua amb la cerca de tot allò que li poden oferir els objectes més humils i, en certa manera, allunyats de l’art: si fa un temps acabava amb les existències de llapis, ara s’endú centenars d’endolls per a la instal·lació Labyrinth Switch. Una metàfora, riu, d’Alí Babà i els lladres que proliferen avui en la cosa pública.
Keshta i el 'fàcil absolut'