Reportatge
La mà amagada de l'artista
“No passa cada dia.” Guillermo Cervera presentava la quarta exposició del Thyssen Andorra encantat amb la “primícia mundial” que la producció de l’exposició –’Influencers en l’art’– va deparar als experts: l’esbós traçat a la tela per Jan Josefsz van Goyen.
La mà amagada de l'artista
Vint-i-set obres (24 teles, dues escultures i la instal·lació Acumulació de llaunes, d’Arman) integren la mostra que ahir obria les portes al públic a l’equipament escaldenc, peces que abans de recalar a l’espai on romandran exposades fins al setembre del 2020 van passar pel taller dels conservadors i van ser sotmeses a un examen minuciós del seu estat abans d’emprendre viatge. Va ser en aquestes tasques, als tallers del Thyssen madrileny, que l’equip de conservació es va endur una grata sorpresa amb Paisatge de dunes amb cabana i figures, obra de l’holandès Van Goyen pintada al segle XVII. La van sotmetre als rajos infrarrojos i van detectar el traç inicial fet per la mà de l’artista, el dibuix a carbó que va precedir la pintura.
La troballa és un dels aspectes que permet examinar el sistema de pantalles interactives amb què el Thyssen escaldenc complementa l’exposició. “Sense que encara s’hagi vist en cap espai públic”, es va congratular Cervera durant la presentació de la mostra a la premsa. Així, el visitant pot descobrir aspectes de les pintures que habitualment romanen amagats als ulls. També, si ho desitja, es pot convertir en improvisat restaurador: les pantalles tàctils permeten que, passant la mà, l’espectador vagi veient quin seria l’abans i el després d’un procés de neteja de la brutícia que acumulen les teles amb el pas del temps, que ofega els colors.
La tela va ser adquirida per a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza el 1994 i està dipositada al museu Thyssen madrileny. És un paisatge de dunes que s’assembla als altres set quadres de la mateixa temàtica que l’autor va realitzar.
i una mosca enorme
El suport tecnològic permet al visitant accedir a detalls que en les dimensions més reduïdes de la tela potser li passen desapercebudes. Al visitant i als mateixos estudiosos, probablement. És el cas de la diminuta mosca que Ramon Casas i Maurice Lobre van pintar i signar conjuntament, Retrat al mirall, París. Les noves tecnologies venen així en ajuda dels estudiosos de la història de l’art. També del públic, que pot visualitzar aquests detalls en imatges d’altíssima resolució: la que ressalta la minúscula mosca té un pes de 15 gigas.
Les pantalles interactives, en què Cervera posa sempre l’èmfasi, despleguen un ventall ampli d’informacions complementàries. En aquesta ocasió, remeten a quadres reproduïts gràcies a la col·laboració de pinacoteques com la National Gallery of Art i entitats com Réunion des Musées Nationaux. El públic pot així continuar il·lustrant-se sobre les relacions establertes entre artistes al llarg dels temps.