Patrimoni
Primera pedra, primers fruits
El curs de pedra seca propicia que es refaci l’orri del Cubil, reconstruït el 2011 amb formigó i ja força deteriorat
Primera pedra, primers fruits
Entre quatre i cinc metres cúbics de formigó van extreure de l’orri del Cubil, a Encamp, els participants en el curs que sobre tècniques de pedra seca impulsa el programa Primera pedra. Les estructures havien estat reconstruïdes el 2011 –el comú d’Encamp va destinar més de 46.000 euros a recuperar el conjunt– però en aquell moment no es van aplicar unes tècniques que ara es volen posar en valor. Participants en el curs, tots ells professionals de la construcció, van desmuntar les estructures on s’havia utilitzat el formigó i, partint de zero, les van tornar a aixecar ja amb la tècnica que els correspon, l’originària. És un dels primers fruits materials del programa que va posar en marxa l’espai sociocultural de Cal Pal, a la Cortinada.
Hi ha d’altres compromisos immediats: el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, “s’apunta a estudiar-ho bé” –explica el coordinador del programa i també director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera– i introduir modificacions en la intervenció que a curt termini es farà a la vall d’Incles. No serà així al tram de carretera que s’està eixamplant a Llorts i que ha suposat la destrucció de fragments de mur i refugis de pastor.
Per què no es va fer correctament la intervenció a l’orri del Cubil ja des d’un primer moment? “Probablement per desconfiança del que podria aguantar la pedra seca” per part de l’empresa contractada per executar l’obra, proposa Llovera, d’acord amb el parer de membres de l’equip comunal. Però aquesta desconfiança, argumenta, ha quedat en dubte: precisament les estructures on s’havia emprat el formigó estaven ja vuit anys després “caient a trossos”, explica el coordinador del projecte, mentre que ara “podrà durar un segle sense problemes, només amb un manteniment mínim”. Aquesta, defensa, és la diferència entre l’ús del formigó i la pedra seca: el primer no necessita manteniment inicialment però després inicia un procés de degradació molt ràpid, mentre que la segona pot romandre dempeus llarg temps, “a banda de ser més ecològica i de permetre utilitzar tota aquesta pedra meravellosa que trobem in situ”.
En el curs, inicialment pensat per a una vintena de persones, se’n van inscriure més de seixanta. Els organitzadors van optar per separar-los en dos grups a l’hora de realitzar la pràctica aquesta tardor: si als professionals els van encomanar les tasques del Cubil, a la resta els envien a Encodina, on treballaran tota aquesta setmana. En el seu cas intervindran en petites estructures (murs, cabanes) que es troben en propietats privades.
Procés de reflexió
El curs es desenvolupa en paral·lel al procés de reflexió engegat i que ja el cap de setmana passat va aplegar experts i autoritats amb competències en la matèria a Cal Pal. Van elaborar un document amb trenta mesures per protegir i impulsar aquest patrimoni (inclòs a la llista de la Unesco), amb propostes per canviar polítiques com les d’intervencions a les carreteres.