reportatge
Sarsuela en un món virtual
L’escenografia, signada per Carles Berga, que ha optat per l’audiovisual a l’estil de la trencadora ‘Turandot’ que acaba de presentar al Liceu barceloní, és un dels reptes a què comença a enfrontar-se l’elenc que dissabte estrenarà la sarsuela ‘Bohemios’ al Claror.
Sarsuela en un món virtual
De moment estem veient com interactuem amb l’espai virtual, que ens suposa una altra manera de fer que amb un escenari físic”, explica Jonaina Salvador, protagonista i directora artística de Bohemios, d’Amadeo Vives, primera proposta de la cinquena temporada Andorra Lírica, que s’estrena dissabte al Claror lauredià, amb segona funció diumenge, com és habitual. Berga, que va dissenyar una escenografia futurista per a la Turandot de Puccini recentment estrenada al Liceu, també trenca aquí amb la visió més tradicional de la sarsuela, un dels atractius que destaca Salvador per animar el públic a assistir a les representacions.
De moment, ahir l’elenc de Bohemios complet va iniciar els assajos musicals –al matí– i escènics –a la tarda–. “Hem de treballar molt la caracterització dels personatges a través de les veus”, apunta la soprano i impulsora d’Andorra Lírica, que assumirà el rol principal novament (després d’haver cedit el protagonisme en els últims espectacles, a causa d’una lesió). La història, basada en Scènes de la vie de bohème, de Henry Murger (que també va servir de font a La Bohème de Puccini), incorpora el personatge de Roberto Randel (tenor), compositor que s’enfronta a la tasca d’escriure una òpera. “Així veurem aquest joc d’incloure una òpera dins d’una sarsuela, que es nota en les diferents línies de veu”, amb una obra que escriu el personatge “quasi wagneriana” en què sobretot a les escenes finals esdevé “una mena de paròdia” del món de l’òpera en aquest espectacle de l’anomenat género chico.
Que hagin programat Bohemios no vol dir, matisa Salvador, que en una altra ocasió no optin per un títol amb tanta tirada com La Bohème. “Recuperen la mateixa localització i temàtica, però ni text ni música no tenen res a veure”, recorda. Del que es tracta, hi afegeix, és d’aprofitar la temporada lírica per oferir una diversitat de formats, des de l’òpera seriosa (han fet Carmen o La Traviata) fins a la còmica (L’elisir d’amore), l’opereta (La vidua alegre) i, ara, la sarsuela: se li havia acostat La corte de Faraón, que té quelcom d’híbrid amb la revista. “Amb algunes propostes ens assegurem el taquillatge, però les que no són tan conegudes segur que no decebran el públic” i, puntualitza Salvador, Bohemios és d’un autor molt popular, amb peces com Doña Francisquita.
El muntatge incorpora un elenc de veus professionals –com el tenor Antoni Literes o la mezzo Elena Pérez— i veus amateur, com novament la de Guillem Forné o els cors d’adults i infantil que gestiona Andorra Lírica. També actors en els papers còmics, com Jofre Belles (que ja va estar a La vídua alegre) i l’andorrà Xavi Fernàndez, que ha trencat el seu allunyament dels escenaris en diverses ocasions per col·laborar amb Andorra Lírica.