Reportatge
Com una poma madura
Sota la superfície empresarial i política, a la família Mas d’Encamp hi ha més música del que sembla: algun ancestre trompetista, alguna imitadora aficionada de Marisol i, sobretot, moltíssima afició. Aquest és el substrat des del qual Marta Mas salta a l’escenari.
Marta és de les que opten per transitar el món artístic amb pseudònim Noa Asthi, “que ve del meu nom complet Martona =noa Mas=as Marti =thi, amb una h afegida”, explica. Així signa I Remember, primer videoclip que grava, per donar-se a conèixer, amb tema propi i so d’influència country. Per produir-lo ha comptat amb la complicitat de Ququt Produccions (Rosa Burgos, que és companya seva a l’esbart de la capital i sempre l’ha animat a tirar endavant, i Albert Cristòfol) i del seu germà, Marc Mas, exbateria, entre altres coses, de Persefone.
Tornem als orígens. A casa, relata, hi ha hagut sempre un teló de fons musical permanent. De Dolly Parton a Bob Dylan, els gustos musicals del pare. Però fins i tot l’avi, és ben sabut, va dedicar-se durant un temps a les emissions musicals de Ràdio Andorra. “I al meu germà per descomptat que l’he seguit per un munt de concerts i sempre m’ha motivat a mi per tirar endavant.”
Així que encara que potser a la família li hauria fet més el pes que tirés cap a la banda empresarial, el cert és que li van donar suport des del moment en què va decidir marxar a Barcelona a estudiar teatre musical a l’escola de Coco Comin. Era un pas natural després de les classes que havia rebut de Catherine Metayer (però sense formar part dels Petits Cantors) a Andorra i posteriorment de diverses professores de cant a Barcelona: María Torre, Muntsa Rius, Ira Prat. El cant va ser l’especialitat per la qual es va decantar durant el seu pas per l’escola barcelonina, on també es va formar en dansa i teatre. “Quan em preparava amb Catherine ens centràvem en la veu lírica, no sabia cantar música moderna”, explica la jove intèrpret, qui ara confessa que està encantada de poder incorporar als directes que ha pogut protagonitzar música de qualsevol estil, incloent-hi els temes de musical o d’òpera.
De moment, les incursions de Mas / Noa Asthi als escenaris s’han centrat en els festivals de l’escola de Comin o algun esdeveniment benèfic a Andorra, com el concert en favor de Creu Roja a la plaça Lídia Armengol, on va cantar lírica acompanyada per un pianista. El videoclip, confia, l’ajudarà a obrir-se camí cap als escenaris. Sobretot ara que està del tot convençuda i ha superat barreres internes. “He fet un camí d’acceptació, d’entendre que la perfecció no existeix i de superar les pors de no ser prou bona per posar-me davant el públic”, confessa.
En un món ple d’egos inflats ella es presenta amb timidesa, confiant que els temes que escriu –lletra i música “encara que amb la guitarra no soc bona”– estiguin a l’alçada. Hi parlo d’amor i desamor, d’aquestes coses, i en clau de country, “que és el que m’inspira, potser perquè és el que he escoltat tan sovint a casa”.
El videoclip es va enregistrar aquest estiu, en tres escenaris. La vall d’Incles, “perquè és un lloc que em transmet molta energia” i les antigues casernes militars de la Seu, avui abandonades, precisament perquè aquesta imatge de deixadesa casava bé amb el to i la lletra del tema, això pel que fa als exteriors. L’interior, al Prat del Roure escaldenc.
Confia que serà un primer pas, tot i no saber en quina direcció. “Ja ho veurem, el cas és començar i aquest és el moment, perquè com diu el meu germà, les pomes no cauen de l’arbre quan estan verdes”.
Com una poma madura