Reportatge
Doncs que visca la bohèmia
Nova entrega d’aquest esforçat projecte posat en marxa ja fa cinc temporades per Andorra Lírica. ‘Bohemios’, sarsuela d’Amadeo Vives, va pujar a l’escenari del Claror ahir al vespre, una proposta que va aconseguir omplir ben bé la meitat de l’aforament.
Doncs que visca la bohèmia
No havia passat encara pel cartell d’Andorra Lírica cap proposta del género chico i ja tocava. Jonaina Salvador, impulsora de tot aquest engranatge, va optar per l’autor d’una de les més conegudes, Doña Francisquita, per a l’escenari lauredià. I va aconseguir novament el repte de muntar-la, en aquesta barreja de treball professional i espai on donar cabuda a tothom que li confereix un aire indecís però que probablement amb temps i paciència acabi fructificant en quelcom de molt potent per al país.
Salvador va tornar a assumir el paper de soprano (Cosette Lisan), acompanyada per Antoni Lliteres (Roberto Randel) i un elenc, dèiem, que barreja les veus professionals i les absolutament debutants.
El muntatge va apostar per una escenografia mínima, limitada a les projeccions i la gestualitat dels actors per delimitar espais. El piano, sobre l’escenari. Llàstima de la ubicació, que limitava la visió dels espectadors de les butaques més a l’esquerra. Potser es pot solucionar avui? A partir de demà, amb les dues funcions de Bohemios ja fetes –avui, a les sis–, arriba per a Andorra Lírica el moment de posar fil a l’agulla amb la resta de la temporada, de la qual encara es desconeix el cartell. En principi, dos espectacles més de gran format pensats per al Claror i, com a mínim, un de més petit –previsiblement tipus recital– que tindria com a escenari el teatre de les Fontetes, en aquest cas de cara a Nadal. Es materialitzaria així el conveni signat per l’associació i el comú massanenc. Si aquest sembla no presentar problemes, més indecisió hi ha de moment pel que fa als dos títols que completaran el cartell. Tot està a expenses del pressupost, per descomptat, i els fons de què disposi Salvador per programar variaran sensiblement si aconsegueix lligar el conveni que desitja amb el ministeri de Cultura. Els ha demanat 30.000 euros, que li suposarien un baló d’oxigen afegint-los a les aportacions privades i els ingressos de taquilla. “Com que estem parlant ja del pressupost del 2020, no crec que triguem gaire a tenir-ne novetats”, deia la impulsora d’Andorra Lírica fa pocs dies.
Comptar o no amb aquesta aportació li permetrà embarcar-se en iniciatives “més ambicioses”. Entre aquestes, la de muntar Le val d’Andorre, l’òpera de Jacques Fromental Halévy. Potser una idea que funcioni com a ham per al ministeri. Però per a aquest projecte sí que necessita “un cert” pressupost; primer, perquè involucra una desena de veus solistes; segon, perquè l’òpera es va estrenar a París –a l’Opéra Comique, el 1848– i tot i que en el seu moment va constituir un èxit de públic, no s’ha tornat a representar mai més. “Així que no està gravada, no tenim cap referent, i això suposa un estudi llarg, a banda que cap cantant no la té al seu repertori.”