Reportatge

Peig escriu la contracrònica

Són “les fotografies que mai no veuràs”, les menys diguem-ne convencionals, però és que el fons Fèlix Peig dona per capbussar-se i no sortir-ne mai: seixanta mil imatges que custodia l’Arxiu Nacional. El fotoperiodista protagonitza una nova exposició digital.

Publicat per

Redacció

Creat: 24.10.2019 | 06:38

Actualitzat: 24.10.2019 | 06:38

Les fotografies que mai no veuràs ha titulat Isidre Escorihuela, responsable dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional, aquest catàleg-exposició en línia. Setanta-vuit imatges captades per Peig (també per Manolo Barros, el seu ajudant) al llarg de trenta anys, entre el 1953 i el 1983. Són imatges “fruit de l’atzar, de l’instant decisiu, de ser al lloc i fer el clic atzarós”, recull el pròleg. Una minsa selecció entre aquell fons ingent que suma 66.000 imatges, de les quals Escorihuela ja va fer una tria de 4.000 per a l’arxiu en línia.

D’aquell treball monumental de dècades, aquest catàleg digital tria les que no s’haurien publicat, les que relaten un detall personal –un gest, una mirada– enmig d’un acte oficial. Les menys institucionals, les desenfadades. Allò que ara es diria una contracrònica de l’esdeveniment noticiable, allò que sovint queda ocult a la mirada. Peig va ser fotògraf oficial i oficiós en molts actes polítics i socials al llarg de dècades. Una activitat que es plasma en llargs reportatges. Les imatges que ara prenen el protagonisme són justament aquelles que probablement haurien quedat descartades, segurament per l’autor mateix.

Per aquesta selecció corren caps d’Estat –Giscard d’Estaing i De Gaulle, a banda de Coprínceps episcopals tan emblemàtics com Joan Martí Alanis–, però capturats en el moment menys formal, com el síndic Julià Reig. També moments en els que allò que es distén és la vida mateixa: l’elecció de la pubilla d’Escaldes, un concurs de Miss Europa, la inauguració d’una sala de festes amb animadores més aviat lleugeres de roba, sobretot per als estàndards de l’època. Són imatges que “ens fan fer preguntes, les que ens fan somriure per candidesa o per malícia”, resumeix Albert Villaró en el text que acompanya el catàleg.

Després d’aquesta nova aparició el fons Peig probablement cedeixi el protagonisme de les publicacions i exposicions –se li han dedicat quatre, en línia i físiques, a l’avui desapareguda caserna de bombers, seu de la sala d’exposicions del Govern– que promou l’Arxiu Nacional, deixant pas a d’altres propostes i projectes, explica Escorihuela, que ha visualitzat una per una els milers d’imatges del fons.