reportatge
Deu menys una: la Fada tria
Petita decepció –sobretot per a l’alma mater de tot això, Toni Fernández–: Alba Asensi, l’alacantina que li havia robat el cor, musicalment parlant, no estarà avui a la final del tercer concurs de música d’autor que organitza La Fada Ignorant.
Deu menys una: la Fada tria
Explica el propietari de la Fada i impulsor del concurs que té un regust agredolç amb aquesta tercera edició, no ja per la inopinada absència de la cantant i arpista alacantina de la final –ja hi ha posat remei i trepitjarà l’escenari del local el 19 de gener, per celebrar el dotzè aniversari– sinó perquè l’afluència de públic va ser més fluixa que l’any passat, si més no en les semifinals. “Potser perquè la participació andorrana, que sempre arrossega gent, ha estat més baixa”: només quatre dels participants, dels quals dos han passat a la final, Green Note i El Tren de la Musa, formacions pràcticament debutants en un escenari del país.
Completen els ara nou finalistes Mike LaMotta i David Bitter, tots dos de Granollers; Víctor Bonell, de Madrid; Joan Blau i Chicharro, de Barcelona; Gran Vista 78, de L’Hospitalet, i Fogem, de La Bisbal de l’Empordà. Opten a un primer premi, que suposa l’enregistrament d’un EP (aquí Fernández va aconseguir una subvenció del Govern d’uns 5.000 euros, que garantiran la qualitat de la gravació) i una gira d’actuacions per Catalunya, Madrid i Andorra, amb presència, en aquest cas, en escenaris com el del Jambo Street Festival i, per descomptat, el de la Fada. Dos escenaris que trepitjarà també el segon classificat.
Oriol Vilella, Richard Imbernón, Landry Riba, Cristina Paredes i Rosa Alberch (que també presenta el concurs en directe), així com El Sobrino del Diablo, que actuarà aquesta nit, integren el jurat d’un concurs que compta amb col·laboradors que, com ells, ajuden a tirar-lo endavant.
Enguany, Fernández confessa una certa desil·lusió per l’escassa participació de músics andorrans. “M’he mogut a les xarxes i la premsa, però potser m’ha faltat difusió”, es pregunta. Però, d’altra banda, considera que “hi ha una mena de crisi cultural que no entenc, a la gent li costa venir a escoltar música a un local”. I això que al país és un mantra comunament acceptat que pràcticament no hi ha oferta de música en locals més enllà d’aquesta sala i alguns concerts ocasionals que acullen altres establiments o esdeveniments com el Rockòdrom.
A canvi de la baixada de participació dels nacionals, la d’intèrprets forans es consolida. I vinguts de llocs tan llunyans com Gal·les. Venen atrets per l’altaveu que ha donat a la Fada haver estat als orígens de noms avui enfilats a l’èxit, com Rozalén, el Niño de la Hipoteca i, especialment, Izal, que relata constantment el seu pas per la sala.