Política cultural
El PS proposa crear un estatut que reguli drets i obligacions de l'artista
Demana que el Govern realitzi un diagnòstic de les condicions laborals, fiscals i de protecció social en què treballa el sector cultural
El PS proposa crear un estatut que reguli drets i obligacions de l'artista
Serveixi a tall d’exemple: un artista plàstic ha de realitzar un tràmit administratiu en un comú i en omplir el formulari les caselles l’obliguen a triar entre escultor, pintor, músic, escriptor, però ell és un artista multidisciplinari, el seu treball abraça tots aquests vessants. O els músics: és el col·lectiu que més va alçar la veu per criticar imposicions burocràtiques estrambòtiques. Si més no, absolutament desvinculades de la realitat en què es mouen. És a penes la punta de l’iceberg de tota una problemàtica de protecció social i laboral, de regulació fiscal i contractual, que afecta el sector de la creació cultural. El Partit Socialdemòcrata vol posar fil a l’agulla i impulsar un estatut de l’artista des del Consell General, en què acaba de presentar-lo com a proposta per dur al ple.
Els consellers Susanna Vela i Roger Padreny van explicar davant la premsa una iniciativa que ja han “compartit amb altres grups parlamentaris, encara que no amb detall”, va explicar Vela, qui confia aconseguir un consens general i, per als punts en discordança, queda el període de presentació d’esmenes. “Però nosaltres no inventem res, és la reivindicació del sector des de fa temps”, hi va afegir. Al cap tenen el model de la “llei òmnibus, que modifica altres normatives”, que va treure endavant l’Estat espanyol.
Però en un país on bona part dels creadors no estan professionalitzats, de què estan parlant quan es refereixen a artistes? Al que considera la convenció de la Unesco del 1980, respon Vela, és a dir, a “tota persona que crea o participa en la creació o interpretació d’obres artístiques”, i que es reconeix a si mateixa com a tal. Una definició que inclou “també qui es dedica a una altra professió però sent la passió de crear”, però només ho fa “amb intermitència”. També aquests necessiten una regulació de la seva activitat i protecció. “No ens podem permetre el luxe que els artistes marxin perquè aquí ho tenen difícil.”
Ara bé, com que la casuística pot ser extensíssima, el primer pas hauria de ser realitzar una diagnosi del sector. Tasca que els socialdemòcrates demanen que assumeixi el Govern. “És qui té els recursos per fer-ho”, va argumentar la consellera. Per a qui aquest estudi previ i les modificacions legislatives posteriors contribuirien “a repensar tot el model cultural, a acompanyar tot el procés creatiu”.
I LA REVISIÓ DE LA LLEI DE PATRIMONI
Els socialdemòcrates també estan a l’expectativa del que pot passar amb la Llei de Patrimoni del 2003 i la modificació que es va introduir el 2014, que va suposar una reducció del perímetre de protecció cautelar dels monuments fins als 20 metres, entre altres aspectes, que consideren “perniciosa” per al patrimoni historicoartístic. Ells volen que es derogui, va recordar Vela. Però de moment estan esperant la compareixença de la ministra de Cultura, Sílvia Riva, “per conèixer si tenen cap proposta de modificació i en quins extrems”. A banda d’aquest punt que toca els entorns de protecció, Vela es va mostrar d’acord amb el que va apuntar el consell assessor del Patrimoni en el sentit que cal actualitzar tota la llei del 2003.