reportatge
Altres formes de 'veure' l'art
Per diferents mètodes, però amb les possibilitats que obren les noves tecnologies, els museus d’arreu volen posar el contingut a l’abast de tothom, atansar les persones cegues a l’art. Al Thyssen, el ‘feedback’ inicial a la seva proposta els sembla molt satisfactori.
Altres formes de 'veure' l'art
El Museu Thyssen madrileny acaba de presentar una màquina per sentir l’art, resava ahir un titular de La Vanguardia. Una tecnologia desenvolupada per enginyers del programa Arches, un projecte amb finançament de la Unió Europea per millorar l’accessibilitat dels museus i en el qual s’han implicat equipaments de diversos països. “És un projecte molt interessant però que passa per una gran inversió”, explica el director del Thyssen Andorra, qui recorda que tractant-se d’un país extracomunitari queda fora de l’experiència. Si més no, de moment. Lliga en canvi amb el propòsit en què la sala escaldenca ha començat a treballar ja en l’exposició actualment en marxa, Influencers en l’art, on també s’ha buscat posar a l’abast dels invidents o persones amb molt baixa visió algunes de les obres. Una experiència de la qual, assegura, ja estan rebent un feedback molt positiu, tant dels visitants individuals –“ha estat emocionant veure algunes reaccions, molt interessant”– com del grup d’assistents a la trobada de ministres i responsables d’Afers Socials celebrada en el marc de la Cimera Iberoamericana, entre els quals hi havia alguns cecs.
La sala ofereix en aquest cas una sèrie d’obres pictòriques –les signades per Van Goyen, Monet, Herrera i Warhol– en format DIN-A3, impreses sobre un suport de Divona on queden marcats els relleus per destacar alguns elements de la composició. A banda, hi ha reproduccions de les dues escultures del recorregut, les de Manuel Hugué i Auguste Rodin, situades al costat de les originals per permetre que el visitant pugui tocar-les. El fet de posar l’art a l’abast de públics que ho han tingut complicat es completa amb audioguies en què els textos estan pensats no per algú que està mirant un quadre, com habitualment, sinó per a qui no el pot veure. És a dir, incideixen en la descripció, diu Cervera.
No és el camí buscat pel projecte europeu amb el seu múscul financer, però també un altre de “molt potent”, assegura el director de l’equipament, però pensat des dels recursos de què disposa, i de tal manera, especifica, que la inversió no comprometi altres activitats. El disseny de la proposta l’ha fet Touch Graphics, una empresa nord-americana. El director del museu assegura que no és una iniciativa puntual, sinó que “ha de quedar-se”, és a dir, que l’oferta continuarà dempeus, i ampliada, en les futures exposicions.
Seria factible que a la llarga es beneficiés també del projecte Arches –aquest dispositiu que permet llegir al tacte les reproduccions del quadre mentre rep informació de detalls per veu, imatge i text–? “Es podria buscar la fórmula” i aprofitar el know how dels països veïns.