reportatge
“Seré més famosa que tu, mare”
No es talla ni un pèl i, des de la seguretat dels seus nou anys, etziba a la mare que la seva carrera al món de la música li farà ombra. I la mare de Molly Puigcercós, Susanne Georgi, encantada amb el projecte filial, treballa perquè el somni es faci realitat.
“Seré més famosa que tu, mare”
A la danesa establerta a Andorra li cau la bava quan la petita explica amb convenciment que un dia no només es presentarà al festival d’Eurovisió, sinó que també el guanyarà. De moment, ha començat amb pas ferm: va anar superant càstings en l’última edició de La Voz Kids fins a acabar entre els noranta finalistes dels 21.000 nens que s’hi presentaven. Va cantar a l’escenari televisiu davant del jurat format per Rosario, Melendi, David Bisbal i Vanesa Martí i va fer patir de valent els pares, que se la miraven entre bambolines. “Jo estava a estones tranquil·la i a estones una mica nerviosa”, explica la petita, que aleshores només tenia vuit anys.
Ho va viure amb una emoció intensa –“imagina’t, tots aquells nens es troben finalment amb allò que tant desitgen”, recorda la mare–, va fer amics, va gaudir de tota l’estada i afirma sense cap dubte que ho tornarà a intentar. Potser, puntualitza la mare, és millor que s’esperi uns anys: la immensa majoria dels finalment seleccionats per al programa són més grans. O potser ho intenten a Got Talent. De fet, el programa els va convidar ja a iniciar el procés en veure el vídeo enviat, però no van poder acceptar perquè a Molly ja la lligava el contracte amb La Voz Kids. Quan deixi d’estar en vigor, a principis de l’any vinent, podran fer públic ja el primer videoclip protagonitzat per la joveníssima cantant, que ja està enregistrat i pràcticament llest per veure la llum. Abans, però, Molly s’enfrontarà al primer directe a casa: pujarà a l’escenari del Prat del Roure el dia 29, en un concert en el qual interpretarà un parell de temes –versions de Tina Turner– acompanyada per la Big Band que dirigeix Jordi Barceló. S’hi enfronta amb ganes i ben tranquil·la.
Explica Molly, corroborada per la mare, que ja als dos anys començava a cantar, que és el que més li agrada fer i que està “al noranta-nou per cent segura” que és el que voldrà fer a la vida. “Perquè la mare també cantava i perquè vull ser una gran estrella, més que la meva mare.” I què diu l’al·ludida? Que ella encantada, que li donarà tot el suport que calgui, “igual que si hagués decidit jugar a futbol o muntar a cavall”, encara que en l’àmbit musical li pot oferir molta més ajuda: de moment li fa de professora de cant, fins al moment que hagi de continuar la formació per altres bandes. També li fa de mànager. Com el seu pare va fer amb ella i la seva germana, Pernille, quan integraven el duet Me&My, amb el qual van aconseguir enfilar-se molt amunt en les llistes de música ballable.
I la part més dura, fosca a vegades, de la música? “No em preocupa, perquè sempre estaré amb ella”, assegura Georgi. “Si un dia veig que ella no està bé, ja està, s’acaba, fins aquí haurem arribat”, afirma amb contundència. Però que no sigui el cas. Jo només la veig com es mor de ganes d’estar a l’escenari.”