Esdeveniments
Un relat sobre traficants d'esclaus catalans rep el premi Fiter i Rossell
L’obra està signada per Joaquim Brustenga, que l’edició anterior va guanyar el Manuel Cerqueda de novel·la curta
A l’origen d’algunes de les grans fortunes catalanes hi ha l’activitat dels negrers, el tràfic d’esclaus. D’aquesta premissa parteix L’ombra del capità, una novel·la amb la qual Joaquim Brustenga s’ha fet amb la grossa de la Nit Literària, els deu mil euros del Fiter i Rossell, premi dotat pel Govern. L’altre dels grans del cartell, el de recerca històrica Principat d’Andorra, segueix sense tenir amo –i ja van set edicions– però suma un tercer accèssit en aquest mateix període: 4.000 euros que s’enduen Laura Casanovas i Robert Basart per La meva obra és Andorra; Antoni Morell, l’humanista andorrà, treball que ja va mostrar la poteta en l’últim número de la revista Ex-Libris que edita la Biblioteca Nacional-Casa Bauró. Són els dos vaixells insígnia de la Nit Literària, que va celebrar la quaranta-dosena edició a l’hotel Sant Gothard d’Arinsal. Com és de rigor, amb homenatge sorpresa: a l’exambaixador d’Espanya a Andorra Eugeni Bregolat i a l’exalcalde de la Seu Joan Ganyet.
Lluís Ginebró és el personatge de ficció que protagonitza L’ombra del capità, el fill d’una família benestant de Vilanova i la Geltrú que viatja a Cuba per descobrir horroritzat la negra història que involucra la família. L’autor havia aixecat ja l’any passat el premi de novel·la curta Manuel Cerqueda Escaler (6.800 euros).
Pel que fa al premi de recerca històrica, permetrà “redescobrir que Antoni Morell és, sobretot, una bona persona”. Taxatius ho deien Basart i Casanovas, que han estat premiats amb la primera monografia que es fa sobre un autor andorrà i que posa de manifest que “l’Antoni Morell i Andorra estan tan lligats que l’un sense l’altre és impossible, perquè la visió que tenim del país és indestriable del que Morell ens ha explicat sobre ell” en novel·les, en assajos i en articles de premsa.
Entre els premiats, una de les veus novelles i prometedores del país en l’àmbit de la ciència-ficció, Àlex Puig (que compagina escriptura i feina policial). Bunraku (titella en japonès), amb una samurai fent de Sherlock Holmes en un Japó feudal, tot barrejat amb estranyes tecnologies, que és el fort de l’autor.
I Aureli Trujillo va aconseguir el Grandalla de poesia, dotat per Crèdit Andorrà. A l’ombra de les paraules, un poemari “que parla del que parlem els poetes: d’amor, l’odi, l’oblit, barreja de sentiments i sensacions”. Un poemari estructurat en tres parts que algun crític, va explicar l’autor, va definir com “impressionisme sinestèsic”.
Deserts
Tres de les categories de la Nit Literària van quedar desertes: el de divulgació científica (5.000 euros que aporta MoraBanc), el Manuel Cerqueda de novel·la curta (6.800 euros, d’Andbank) i el Sant Carles Borromeu de contes (5.000 euros, de MoraBanc). Pel que fa a la resta de categories, el Laurèdia de periodisme el van rebre l’exdirector del Diari Ricard Poy, per Identitat andorrana, i Teresa Ventura,per un conjunt d’articles. Són 1.250 euros cadascun, aportats pel comú de Sant Julià de Lòria. Francesc Puigpelat s’endú el de teatre, amb Amanita Fal·loide (dota Crèdit Andorrà), i Raimon Quintana el d’assaig literari, amb L’estranger (dotat per Joan Escaler).
Un relat sobre traficants d'esclaus catalans rep el premi Fiter i Rossell
Un relat sobre traficants d'esclaus catalans rep el premi Fiter i Rossell