Reportatge
El Rosaleda, 'invictus'
El 28 de març de 1995, dos homes entraven a punt de pistola a l’hotel Rosaleda i s’enduien tots els diners de la caixa després de lligar i emmordassar el conserge. És una de les moltes històries que pot relatar l’edifici. Incloent-hi la de les seves desventures.
El Rosaleda, 'invictus'
Sobre l’edifici pesava no fa tant l’amenaça de l’enderroc. Era el 2002 i Xavier Montané prenia possessió com a titular de Cultura –el ministeri que a partir del 2020 s’hi allotjarà– amb un important repte: aconseguir l’aprovació d’una demorada llei de Patrimoni que seria l’instrument que ajudés a evitar l’enderroc de l’emblemàtic edifici encampadà, projectat per Adolf Florensa, construït a principis dels anys quaranta i que durant dècades va ser vaixell insígnia del turisme de luxe al país.
La llei, amb la qual quedaria declarat bé d’interès cultural (BIC), no va arribar a temps, però, per evitar que els propietaris iniciessin els treballs per tirar-lo a terra, avalats per una sentència del Tribunal Superior a una sol·licitud presentada el 1999. A finals d’aquell 2002 ja “una amenaçadora tanca metàl·lica i una xarxa de protecció” envoltava el bastiment, reflecteix una crònica del Diari d’aquell moment. I al març del 2003, malgrat el decret aprovat pel Govern per paralitzar llicències d’obres en edificis singulars, es començava a desballestar la façana i una part del llosat, davant l’alarma d’un sector de la societat –amb entitats culturals i el mateix Col·legi Oficial d’Arquitectes manifestant-se en coantra i reclamant un acord urgent entre Govern i la propietat que evités el desastre–. La intervenció de l’executiu per aturar l’enderroc va ser resposta pels propietaris amb una querella per prevaricació contra l’aleshores ministre de la Presidència, Enric Pujal, i el tècnic que va signar l’ordre, un episodi judicial més del que ja era una llarga batalla que no acabaria fins a l’expropiació, el 2010 i amb una indemnització fixada en 6,3 milions d’euros.
El problema –alertava clarament el degà dels arquitectes en aquell moment, Joan Coll– és que amb la falta d’entesa entre Govern i propietaris l’emblemàtic edifici anava patint un procés de deteriorament constant. Al malhaurat Rosaleda se li va obrir un forat a la teulada que deixava l’interior exposat a les inclemències del temps, fet que va agreujar encara més els problemes estructurals. Una dècada després el cònsol encampadà, Miquel Alís, encara seguia denunciant com des de la finestra del seu despatx veia la pluja i la neu escolant-se cap a l’interior de l’històric hotel. Més tard quedaria clar que l’intent d’enderrocar-lo havia afectat elements estructurals: els operaris havien extret un pilar clau per a l’estructura. De fet, es va mantenir dempeus gràcies a les antigues tècniques constructives. Un de més modern s’hauria ensorrat irremissiblement.
El 2014 l’antic hotel s’erigia victoriós sobre el temps i les agressions però com un fantasma al bell mig del poble. La salvació definitiva arribaria amb la decisió de donar-li un ús. Ara, per fi, comença una segona vida.
El Rosaleda, 'invictus'