Reportatge

Les relíquies de Casa Rossell

L’herència de Casa Rossell li va caure a l’Estat fa quasi un quart de segle. Les propietats van anar acompanyades d’un fons de béns “excepcional”, objectes que relaten la història d’una casa benestant. Però perquè parlin s’han de tenir inventariats i documentats.

Publicat per

Alba Doral

Creat: 20.11.2019 | 06:28

Actualitzat: 20.11.2019 | 06:28

Deu mil, si fa o no fa, són els que ja estan inventariats, sumant la feina feta pels tècnics de Patrimoni Cultural entre el 2001 i el 2003 –tasca aturada per l’arribada de la Llei de Patrimoni el 2003, que marcava noves línies–; ara, l’empresa Retoc, dirigida per Mireia Garcia, acaba d’enllestir dues noves fases. La previsió, segons Berna Garrallà, cap de l’àrea de Béns Mobles, és que el 2021 estigui acabada la feina d’inventari, incloent-hi l’abundant mobiliari que encara queda a la casa ordinenca, tancada des de la mort de la darrera ocupant i sempre pendent que li donin un ús. Globalment, va destacar Garrallà, es mantenen en bon estat de conservació; la restauració només l’abordaran en cas que les peces hagin de ser exposades al públic –cosa altament probable, va considerar–, en la línia de la mostra Una mirada interior, actualment oberta a l’Era del Raser, a Ordino.

Al fons hi ha objectes –des de peces de vestir fins a molts estris de cosir, de caça i pesca, de la vida quotidiana– que van ser conservats pels habitants de Casa Rossell durant generacions. Entre els que ahir es van mostrar a la premsa, unes sabatetes de vestir del segle XVIII. “Quantes sabates del segle XVIII podem trobar a Andorra?”, s’interrogava Garrallà per reforçar l’excepcionalitat de la col·lecció. Encara més antics són els ponderals (balances per pesar monedes) que també formen part de la col·lecció: del segle XVII o fins i tot del XVI.

Del segle XIX i XX

Amb tot, la major part de les peces són dels segles XIX i XX. Fins i tot en alguns casos –pocs, això sí– es pot detallar a qui van pertànyer: hi ha un barret de copa que segurament va usar Joaquim de Riba Cassany i bosses de mà de la seva germana, Maria Lluïsa, els dos últims hereus de la nissaga. També hi ha un estri per estampar les inicials M. C. que probablement va utilitzar la seva mare, Maria Cassany. En el cas de molts estris de farmàcia i flascons de laboratori, la procedència més probable seria Joaquim de Riba Camarlot, metge i fotògraf. Hi ha també un exquisit necesser masculí amb acabats en ivori i plata o un rostidor de pollastres del XIX. I una col·lecció de fotos pornogràfiques.