reportatge
La Cia. se'n va al cinema
Ramon Bilbao és un director de cinema més que peculiar: autor d’un film únic però molt aclamat busca tornar-la a encertar. Ara bé, és un home que mai no surt de casa. Aquest és el punt de partida de ‘Nues’, la proposta d’enguany de La Cia. És Grata.
La Cia. se'n va al cinema
Estrenen demà, a l’auditori Claror i en el marc de la temporada conjunta de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Repetiran funció divendres i dissabte i segurament es quedaran amb les ganes de continuar. “És just quan acabes l’escalfament i comences a agafar carrerilla”, explica Juanma Casero, que els dirigeix en aquest muntatge, com ja va fer l’any passat amb Salsa Mornay. És per això que, després de tota la feinada d’aixecar l’espectacle, confia que tots plegats trobaran la manera de donar-li més sortida. De ser possible, cap a l’exterior, contactant amb festivals, altres companyies, explorant oportunitats.
Per això, no obstant, encara falta, encara han de complir-se aquestes tres primeres funcions en què Elisenda Palomares, Isa Rivero i Rosa Porqueres interpreten la troupe femenina (actriu, guionista, productora) que envolta el realitzador de cine, interpretat per Joan Sans. No és que li hagi fet el salt a la seva companyia habitual –l’encampadana Lapsus–, sinó que la laurediana necessitava un rostre masculí i ell es va prestar a col·laborar. En les companyies amateur, ja se sap, no sempre tots els membres s’ho poden fer venir bé per a la dedicació que exigeix el muntatge de cada temporada. En aquest cas, altres membres de La Cia. han col·laborat en tasques entre bambolines, començant per Fito Tugueres, que es va encarregar de la traducció al català del text original –Desnudas–, signat pel dramaturg espanyol Roberto Santiago.
La companyia laurediana torna a apostar pel to de comèdia –rarament han sortit d’aquest camí, tot i algunes incursions en gèneres com el musical– amb un text que, com dèiem, ironitza sobre el món del cinema. També sobre les relacions interpersonals, a través de la caòtica situació que pot arribar a generar-se entre quatre adults que es veuen obligats a compartir el lloc on viuen i treballen. Amb embolics sentimentals (o no) inclosos, manifesta Casero, sense voler aportar gaires pistes sobre el que entre ells s’acaba coent.
Triar comèdia facilita, considera el director, que ells mateixos s’ho passin bé, que d’això es tracta finalment: de divertir-se i fer gaudir el públic. “És una comèdia molt divertida i que genera molta energia durant els assajos, molt més que en el cas dels drames, que són textos més tancats.”
En aquest segon cop que Casero –codirigeix també Els pastorets, amb Irina Robles– treballa amb La Cia. És Grata ja ha copsat millor el tarannà de la companyia i la feina surt amb fluïdesa, creu. “Al final, les obres són sempre dels actors, els directors només estem aquí per aconseguir que no es descol·loqui la cosa”, conclou.