Gálvez presenta 'Allò que som', a cavall entre acidesa i poesia

“I les platges infestades de cossos resuats amb sobrepès? (...) Hi ha res més apocalíptic que una platja a l’estiu?” David Gálvez torna a la palestra literària amb Allò que som, llibre que Anem Editors ha inclòs a la col·lecció de poesia. “No em considero poeta, no tenia la idea d’estar fent poesia”, argument de l’autor durant la presentació d’ahir al vespre que l’editor, Josep Dallerès, puntualitzava, recordant l’etimologia del terme en tant que creació. Textos poètics, doncs –“L’eco: la veu d’un reflex dins d’un mirall”, resa un dels més breus–, però solcats amb freqüència per l’humor àcid i un pèl negre (o més aviat ben negre) de l’autor, com a L’estiu com a catalitzador de la fi del món, al qual pertanyen les primeres línies d’aquesta crònica. És un llibre “ple de blancs”, va dir Dallerès, però de blancs necessaris perquè és el lector qui els ha d’omplir amb el fruit de la lectura, relectura i reflexió posterior. És “un llibre que respira” i on la forma –relat o text poètic– finalment no té cap importància.