Reportatge
Música a la vora dels frescos
Al Landry Riba músic –el que ara s’esforça perquè el Landry Riba secretari d’Estat d’Afers Europeus no el fagociti– li agrada explorar escenaris de concerts inèdits. Aquest vespre estrena l’Espai Columba, amb els frescos romànics com a espectadors de luxe.
Música a la vora dels frescos
No li calia fer gaire promoció del concert, perquè a penes en un sospir es va omplir un aforament limitat a trenta persones –una desena més s’han quedat a la llista d’espera, a veure si repeteix–. Exigències dels fràgils hostes de l’edifici, els frescos de Santa Coloma, que ja han estat testimoni d’algun esdeveniment cultural previ –el mateix acte de presa de possessió de la ministra Sílvia Riva–, però encara cap de musical. Aquesta trentena de cossos –amb els cinc músics i la instrumentació– és el màxim que els tècnics de Patrimoni Cultural han considerat permissible per no alterar les condicions d’humitat i temperatura de les obres. Riba no volia deixar passar aquest any sense fer un concert abans que acabés, “com acostumo a fer pels volts de Nadal”. I el lloc tenia les seves exigències: havia de ser accessible i no gaire fred. L’edifici construït davant de l’església de Santa Coloma compleix els requisits, és prou emblemàtic –cosa que encanta a un músic que ha explorat Radio Andorra, Casa de la Vall o l’era de Casa Rossell i espais naturals– i està proveït d’un video wall propici per a les projeccions que acompanyen la música. Amb Riba (al baix i contrabaix) tocaran Mireia Planas (violoncel), Sílvia García (viola) i Elias Porter (violí), interpretant temes dels tres discos del projecte personal del baixista: They Were Trapped in the Dream of a Dog, Tales from Behind the Mirror i Mountain songs. A més, Hèctor Pérez (amb qui Riba comparteix un altre grup, Love It, juntament amb Carina Ventura) els acompanyarà en un tema nou. “He triat les peces que donessin una visió més optimista, que sempre es necessita, però més en moments hivernals, quan tot resulta més gris.” Riba intenta no deixar perdre el vessant de músic malgrat les exigències del càrrec polític que va assumir a Govern, “encara que és innegable que puc fer molt menys: he reduït concerts i hores de pràctica, que em sap especialment greu”. Amb tot, ha esgarrapat el temps suficient per tirar endavant un parell de projectes. El primer, compondre la banda sonora de la pel·lícula Pròfugs, rodada per un jove realitzador del país, Nil Forcada, una música que preveu que també veurà la llum en format de disc.
Com sona un tritó?
El segon és la música d’un documental sobre fauna salvatge, un treball de l’empresa Pirenalia, que està especialitzada en assessorament mediambiental, centrat en la fauna amenaçada pel canvi climàtic. Concretament se centra en el tritó pirinenc (un vell company de feina al departament d’Agricultura). I com sona un tritó? “Doncs bàsicament a res, perquè és un bitxo que es mou molt poc, molt poc dinàmic.” Però no ha suposat cap inconvenient a l’hora d’escriure una música per a ell: “Per sort les imatges són molt reeixides i ajuden a entendre la problemàtica de la seva desaparició.”