Joan Pieras ja és nom de museu

“Què us diré? Que no m’ho mereixo. Però per descomptat que estic emocionat.” Joan Pieras Tortosa va descobrir ahir la placa que, adherida a la façana del Museu del Còmic, inscriu el seu nom al de l’equipament, tal com havia anunciat el cònsol major sortint, David Baró, l’abril passat. En fer l’anunci, Baró havia aconseguit agafar Pieras de sorpresa –i deixar-lo mut: tota una gesta–, però ahir Pieras va arribar a l’acte ja previngut: van haver d’informar-lo perquè era de viatge i sense previsions de tornar a temps, va confessar ahir. “És el fruit de la feina de molta gent, encara que jo sigui el cap pensant, o no pensant, o el pesat de torn.” Però il·lusionat, es va confessar en declaracions al Diari, “perquè dir una altra cosa seria mentir com un bellaco”. Així que des d’ahir, el que durant un quart de segle ha estat l’impulsor, organitzador i alma mater de La Massana Còmic, no tan sols és personatge d’historieta –gràcies a Jan, a Les muntanyes voladores, una de les aventures de Superlópez–, sinó que també és nom de museu. O centre d’interpretació, que és com ell prefereix referir-se a l’equipament que funciona des de l’abril a l’edifici de les Fontetes, que ocupa íntegrament, un espai de 350 metres quadrats en quatre plantes i que aixopluga un fons de tres mil exemplars, amb espais de consulta, sales d’exhibició –incloses de permanents, com la dedicada a Carlos Ezquerra– i espais per a la projecció audiovisual. Està gestionat per l’ARCA, l’associació d’aficionats al còmic del país. Pieras va descobrir la placa en un acte coincidint amb la inauguració de la mostra que tanca l’exercici i obre l’any, Nus als terrats, de l’escaldenc Xavi Casals. L’equipament “creixerà”, va assegurar l’homenatjat, que ja planifica la propera edició del saló. Si més no, són les expectatives que generen les promeses electorals de l’equip de govern entrant, encapçalat per Olga Molné. Enguany el saló arriba amb novetats: celebra el 25è aniversari traslladant-se al juny. Per diverses raons que se sumen. Per començar, els problemes de programar els mateixos mesos dels salons de Barcelona i Angoulema, que no són fixos al calendari. Per continuar, la voluntat de buscar activitats per oferir quan acaba la temporada d’esquí però comença l’obertura de pistes per a activitats d’esports d’estiu.