Reportatge

Més autors que dits a les mans

Són ‘14 dosis de tinta’ o catorze mostres de com queden enrere els temps en què els dits d’una mà servien per comptar els escriptors en actiu al país. Bé, ells encara no ho són, de professionals, però allà estan, mirant per fer-se un forat en el panorama literari.

Més autors que dits a les mans

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Fa pocs dies, el grup d’escriptura comandat per Àlex Puig en tasques de professor –ell mateix va sortir de les classes d’Elena Aranda– va posar en marxa un Verkami per trobar el finançament necessari per editar 14 dosis de tinta. No necessiten gaires diners –tres-cents euros– i és cert que podien haver-los buscat d’una altra manera, fins i tot posar-los de la pròpia butxaca, però l’objectiu, apunta Puig, “més que els diners és el ressò, començar a donar a conèixer el projecte, fer una mica de soroll abans que hi hagi el llibre”, que serà per Sant Jordi. Entre els agraïments que funcionen com a ham per als mecenes, algun de temptador per alguns egos (o sentits de l’humor) com pot ser convertir el seu nom en el d’un personatge de ficció. També, per descomptat, obtindran un exemplar. A 14 dosis de tinta hi ha la demostració de les ganes d’escriure d’aquest col·lectiu de personalitats diverses –gent d’entre vint i quaranta anys–, els set alumnes de Puig que van seguir un curs de dotze setmanes del qual emergeixen els relats. Uns contes solcats per la imaginació desbordada: hi ha el relat d’un dia de la marmota, alguna història de misteri i alguna altra de venjances, però també hi ha narrat l’últim dia de vida d’una mosca, que vol cruspir-se un últim àpat suculent... que espera trobar en els excrements d’un gos. “Està molt bé per la gran càrrega d’humor que comporta”, promet Puig. Per a qui més enllà de l’aparent boutade, el conte és una reflexió sobre la vellesa. També hi ha la història que protagonitza un motero venjador i la d’un xef que faria qualsevol cosa, absolutament qualsevol cosa, per poder rebre una estrella Michelin. L’autor de l’últim relat parla d’un terreny que domina a la perfecció: és Pablo Böhmwald, ell mateix cuiner de professió. L’humor provocador del conte sobre la mosca i els excrements és obra de Santi Casas, professor i músic, que ja havia deixat anar càrregues de profunditat amb les bandes de què forma part: Mordigans i Punkers Love 80’s. I a la nòmina d’escriptors novells hi ha també Núria Queirós, estudiant de Filologia Hispànica; Tomás V. García-Purriños, que treballa en el sector bancari, igual que Emma R. Rowinsky; Koke González, un altre docent, i l’il·lustrador David Valdóm. Puig, encantat amb els alumnes, assegura que aquí hi ha “molt de potencial”. Per completar, el llibre inclounar­racions de Ricard de la Casa i Elisabeth Zorita.

tracking