Rere els passos de la Rafela

Els fills dels miners d’Adrall. Una crònica d’Adrall i d’Andorra a mitjans segle XX recull la peripècia de Rafela López narrada per Josefina Porras, la seva jove, dèiem. Un homenatge sorgit del convenciment, explica, que el que narrava era prou interessant, prou significatiu, com perquè la seva veu no desaparegués amb ella. El llibre està publicat per Edicions Salòria. La Rafela, filla d’un miner d’Adrall el qual la silicosi es va endur molt aviat, va recalar a Ordino a principis de la dècada dels cinquanta i hi va viure fins al seu traspàs, al 2013. El periple vital comença al 1928, quan es van crear les mines i la central tèrmica d’Adrall. El pare mor, víctima d’una malaltia tan habitual entre els miners a l’època, i això provoca una sèrie d’infortunis a la família: una vídua amb tres criatures que obliga la petita a ser acollida a la Seu i treballar com a mainadera. Amb l’esclat de la Guerra Civil torna al poble, on les passen de tots colors –incloent-hi viure el bombardeig del poble: la central és objectiu preferent dels nacionals per impedir el subministrament d’energia a Barcelona, com reclamava Miquel Mateu– i han de marxar cap a França, després de veure com el germà, amb només disset anys, passava a formar part de la infortunada lleva del biberó. La vida de la protagonista dona peu a l’autora a recollir el context històric de l’època, una tasca de documentació intensa en la qual va comptar amb suport d’especialistes com l’historiador i arxiver Lluís Obiols (la va acompanyar en la presentació del llibre, dijous passat a Adrall) o la historiadora Amparo Soriano, així com abundant bibliografia centrada en la segona meitat del segle XX al Pirineu. Però la base són aquells relats, aquelles converses que sogra i jove van tenir durant anys. L’una tenia una vida per explicar i l’altra, una apassionada de la història, l’animava a seguir. Més encara, la va encoratjar a escriure un primer esborrany, que és el que després li serviria de suport per confegir el llibre, amanit amb abundants fotografies, moltes de l’arxiu familiar. El treball és el debut literari de Porras: professionalment va formar part del departament de comptabilitat de la Universitat d’Andorra, però amb un neguit sempre confessat per l’escriptura que l’havia portat a seguir cursos i tallers i a presentar-se a alguns certàmens literaris, alguns amb èxit. Tornant a la protagonista del llibre, els camins de la vida es van enfilar cap a Andorra, per treballar per a la família Nequí-Mestre. Portava la casa, des que es llevava, a trenc d’alba. L’esmorzar dels amos, el menú diari –un receptari seu, per cert, està conservat a l’Arxiu Nacional–, les pregàries diàries de la mestressa, el tràfec dels dies de matança, els hàbits de la Diada de Meritxell, cada detall de la vida en aquella casa –una mena d’àgora andorrana per on passava tothom– són curosament detallats a les pàgines del llibre. D’aquella casa es va ocupar fins que li va arribar el moment de casar-se: un matrimoni concertat –cosa gens estranya en l’època, però que en ella va trobar una rebel·lia inicial– amb el Peret, fill de l’Arrero, que la faria establir-se definitivament a Ordino.