L'església de la Massana s'omple per acomiadar Antoni Morell

L’església massanenca de Sant Iscle i Santa Victòria va acollir ahir la missa funeral per l’escriptor i advocat Antoni Morell, traspassat la vetlla de Reis als 78 anys. L’acte religiós –després del qual es van incinerar les restes mortals de l’intel·lectual massanenc– va aplegar un bon nombre de persones que omplien de gom a gom el temple, amb una també nodrida representació d’autoritats encapçalades pel cap de Govern, Xavier Espot, i la síndica, Roser Suñé. La ministra de Cultura, Sílvia Riva; la cònsol major massanenca, Olga Molné, i l’excònsol David Baró; els excaps de Govern Toni Martí i Albert Pintat i l’exsíndic Joan Gabriel; els ambaixadors de França i Espanya, Jocelyne Caballero i Àngel Ros; els presidents dels grups parlamentaris de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, i el PS, Pere López, entre altres representants del món institucional i polític, van ser presents en un acte on no van faltar molts noms de les diferents branques de l’àmbit cultural, així com professionals de l’advocacia. A la cerimònia religiosa van agafar la paraula Joan Massa, exsecretari del copríncep episcopal i amic personal de Morell, i la neboda del finat, Montserrat Badia. Massa va glossar la figura d’un home a qui va definir com “un andorrà, un gran andorrà” i de l’escriptor, de qui va recordar el vessant de poeta –la menys conreada i escassament coneguda–, recitant L’eixartell, precisament dedicat al país. “Jo vaig descobrir Andorra per ell”, va recordar. Massa es va adreçar als amics reunits, als que hi van coincidir a l’administració i als que el van conèixer com advocat o l’han llegit, que diumenge passat, just el dia que va morir, advertia a l’últim article que va publicar, al Diari, “que aquest és l’any de la prudència, i per a tots nosaltres hauria de ser l’any de la prudència”. Ell, va assegurar, passarà a la història d’Andorra perquè “va obrir l’Andorra literària però va obrir també altres andorres”, i va “crear tantes coses que no existien”. La neboda de Morell, única familiar directa viva de l’intel·lectual, també va agafar la paraula en el transcurs de la cerimònia, per explicar les raons d’un tan llarg decalatge entre la mort i el comiat de Morell. “Quan em van avisar del traspàs del meu oncle jo em trobava bastant, bastant lluny”, va explicar, “en unes condicions de salut bastant precàries, i els metges em van aconsellar que no agafés avions”. No va ser fins al dia d’ahir, va assegurar, que li van permetre arribar a Andorra, “malgrat el meu estat delicat de salut”. Va ser la seva “energia”, va afirmar, que la va empènyer a ser-hi present, per agrair a continuació “als amics que des de la distància m’han ajudat a poder organitzar el dia d’avui”. Després d’agrair als presents ser-hi “per acompanyar-me moralment”, es va comprometre que “com a única familiar, i aquí ho legitimo i m’hi comprometo, portaré a terme totes les últimes voluntats” deixades per escrit pel seu oncle.