Reportatge
Cinc segles de falles
Les falles es devien viure amb autèntica passió als Pirineus del segle XVI. Tanta que provocaven batusses veïnals. I gràcies a això l’historiador alt-urgellenc Carles Gascón ha trobat el document més antic que testimonia la seva existència, datat el 1543.
Gascón, tècnic de patrimoni cultural del consell comarcal de l’Alt Urgell, va ensopegar amb un pergamí del 1543, un document que fa referència a les baralles que es produïen entre veïns d’Alàs i Torres d’Alàs per decidir on podien celebrar aquesta tradició que, ara queda clar, s’endinsa en els temps. El document, segons informa Ràdio Seu, és un gran pergamí, de 145 x 70,5 centímetres, datat el 5 de febrer del 1543 i que recollia una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. L’interès per al món fallaire és que conté una referència al conflicte que mantenien els veïns d’aquestes localitats al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes baralles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. Un indici contundent de quina devia ser la importància que ja aleshores atorgaven a la tradició com a signe identitari de la comunitat local. El document permet traçar cap enrere la història de les falles al Pirineu, de les quals la primera constància escrita fins al moment era del 1763. No obstant, atesa la naturalesa del pergamí, no aporta cap descripció de l’activitat, i tampoc no recull en quines dates se celebrava. El col·lectiu de fallaires andorrans va rebre amb entusiasme la notícia d’una troballa que confirma el que fins ara eren només “intuïcions”, va explicar l’escriptor i periodista Albert Roig, autor del llibre Roda el foc. En el cas del Principat, la constància escrita més antiga és de principis del segle XX –en una descripció feta pel comte de Carlet–. “Tot i que no descartem que un dia aparegui algun esment anterior rebuscant pels llibres d’actes dels quarts”, proposa. En tot cas, i de moment, es congratula que “tots intuíem que es tracta d’una tradició ancestral i ara queda certificat”. També, apunta, deixa palès que “es vivia intensament” i, d’altra banda, documenta un buit fins ara “molt estrany” sobre les falles a l’Alt Urgell. El president dels fallaires d’Andorra la Vella, Santi Sánchez, corrobora aquesta idea que és una troballa “molt important per a nosaltres perquè certifica que les falles van molt més enllà del que ens pensàvem”. Fins ara, es tractava d’una tradició “que els padrins recorden haver vist als seus padrins”.