Un trasllat pedra a pedra

Era el 1962, la nova carretera era una necessitat per al poble, però l’església quedava al bell mig del traçat: o feia un angle de noranta graus per evitar-la o se l’emportava. El Consell General, que a través de la junta de carreteres s’encarregava de les obres, va acceptar una decisió diguem-ne que salomònica: desfer l’església, una construcció preromànica amb una ampliació del 1827, i tornar-la a aixecar uns metres més enllà. De tota la peripècia en conserva memòria Miquel Naudí, de casa Batista de l’Aldosa, sobretot perquè va ser el seu oncle, comandant un grup d’operaris –quatre paletes i un peó, consta a les actes del Consell; gallecs per més senyes, puntualitza el nebot del contractista–, qui es va fer càrrec de la feina. La reconstrucció de l’església es va dur a terme durant l’estiu del 1963: del 17 de juny al 15 d’octubre. Els obrers van treballar de valent, en jornades de deu hores diàries –excepte quan plovia–: tots els detalls queden recollits a la documentació també localitzada per Bascompte. Amb detalls com les aproximadament 300.000 pessetes que devia costar l’obra; si més no, és la suma de les diferents despeses que es van anotant.