A la tercera va el Gaudí

Estic feliç com una perdís”, reia l’andorrana en rebre la trucada del Diari. Ja havia estat anteriorment nominada en dues ocasions, “però per comèdies i, si us hi fixeu, acostumen a premiar drames”. Així que amb aquesta cinta, dirigida per Isabel Coixet i que recrea la història real de dues dones gallegues que el 1901 van enganyar tothom i casar-se per l’església, ja li va semblar que potser anava per bon camí. “Encara que tenia fortes competidores, sobretot Paradise Hills”, un drama fantàstic dirigit per Alice Waddington. “En tot cas, com que sabia que era el segon de la nit ja pensava que el que hagués de ser passés ràpid.” El que va passar és que van pronunciar el seu nom com a guanyadora i quasi li va costar d’adonar-se que es referien a ella: va ser el seu home, el director de fotografia Xavi Giménez, qui la va haver d’empènyer perquè s’aixequés de la butaca. “Vas pel passadís i quan et gires i veus tota aquella gentada, de debò que impressiona.” Després ve el moment dels agraïments: “No volia oblidar ningú, però tampoc no volia portar cap paperet.” El més difícil: posar-se davant de les càmeres, “ precisament jo, que em dedico a fer decorats”. De moment, confessa, encara no té gaire clar quina repercussió pot tenir un Gaudí al seu currículum. “Només he notat ja el reconeixement de la gent, les mostres d’estima, amb tantes felicitacions.” Sobre si li depararà més i millors oportunitats de feina no ho té gaire clar: “Potser fa que alguns es fixin en mi, però espero que no sigui per pensar que apujaré el catxet.” Del treball que li ha reportat el guardó assegura que “era una pel·lícula molt especial”, per començar, perquè es va rodar en blanc i negre. “Jo treballo molt amb els colors i fer-ho només en blanc i negre em treia una eina, per tant vaig haver de buscar-ne d’altres.” Va mirar sobretot cap a les textures i els contrastos, molt útils per posar en relleu la riquesa del paisatge gallec, “d’aquells boscos increïbles” que serveixen de teló de fons a la peripècia narrada per la directora catalana. El maquillatge i el vestuari –també amb nominacions per als seus responsables– van ajudar a crear un conjunt “on el blanc i negre al final ens va resultar la millor manera de traslladar-nos al passat”. Steinbrecht segueix treballant, ara en una sèrie, un thriller contemporani –de moment és tot el que li permeten dir– protagonitzat per Mario Casas i que es roda principalment a Barcelona.