Reportatge
Històries de família
Cal Fiter –originàriament, cal Marquès–, un dels edificis més singulars de la Seu d’Urgell, canvia de mans. Durant segles ha estat la casa dels Fiter, vinguts d’Ares i d’on van sortir el pare d’Antoni Fiter i Rossell i el pare Fiter, escriptor i mentor d’escriptors.
Històries de família
L‘emblemàtica façana que mira a la plaça dels Oms pertany al número 6 del carrer Major, aixecat al segle XVIII i que és l’única construcció de la capital alturgellenca amb un programa pictòric complet conservat a la façana, element que el singularitza i el fa figurar al catàleg de béns protegits de l’ajuntament. L’ornamentació, explica la fitxa que li dediquen, combina elements propis del barroc amb elements classicistes de ressons de l’estil pompeià, probablement degut al fet que la construcció de l’edifici, a mitjan segle XVIII, va coincidir amb la descoberta de les ruïnes de la ciutat sepultada pel Vesubi. A banda dels valors arquitectònics i artístics, però, el bastiment aixopluga tota una història familiar que està puntejada per l’aparició de figures singulars amb projecció a Andorra. La més important, la que existeix amb l’autor del Manual Digest: el pare d’Antoni Fiter i Rossell, Joan Fiter, va ser un cabaler d’aquesta nissaga alturgellenca arrelada a Ares que es va casar amb Mariana Rossell a començaments del segle XVIII (en realitat, la casa és posterior), segons la genealogia reconstruïda per Albert Villaró. La segona personalitat sortida, en aquest cas sí, directament de la casa, i relacionada amb el Principat és Lluís Ignasi Fiter Cava (la Seu d’Urgell, 1852- Barcelona, 1902), personatge que al Diccionari Enciclopèdic d’Andorra apareix retratat com a escriptor i mentor d’escriptors, entre els quals Josep Carner. Ell va ser l’autor de la Història i novena de Nostra Senyora de Meritxell, publicada a Barcelona el 1874, un any després que el Consell General declarés la mare de Déu patrona de les valls. Fiter Cava va formar part dels membres de la Companyia de Jesús que es van establir a la casa cedida, a Príncep Benlloch, per la família Areny-Plandolit.
Originàriament, cal Marquès
Cal Fiter va ser, originàriament, cal Marquès. De fet encara hi ha qui s’hi refereix. No perquè aixoplugués cap membre de la noblesa sinó perquè aquest era el cognom dels primers ocupants. Els Marquès, segons la línia que reconstrueix el notari retirat i historiador dels carrers de la capital Javier Galindo, era un llinatge amb prohoms com Josep Marquès, notari públic a principis del segle XIX, que també es van fer creditors del dret a tenir un hostal, situat fora de muralles, a prop del portal de Cerdanya. Aquest Josep Marquès es va casar amb Maria Balcells i van tenir una única filla, Manuela Marquès Balcells, que va contraure matrimoni el 1841 amb Manuel Fiter i Roca i és així com la casa canvia la denominació amb l’entrada d’un nou cognom com a cap de família. Manuel Fiter i Roca, que va enviudar molt aviat i es va tornar a casar amb Luisa Ignacia Cava, seria el pare del jesuïta (i cinc fills més). A la nissaga també hi ha altres figures emblemàtiques, com Manuel Fiter Dasca, alcalde de la Seu en dues ocasions: la primera al començament de la Segona República –a les files conservadores– i la segona, en un període breu just en acabar la Guerra Civil. Un bon vivant que feia estades freqüents a Montecarlo. En els últims anys, amb les últimes generacions a Barcelona, la casa va ser utilitzada com a segona residència.