Declaració de BIC per a l'Arxiu de les Set Claus, silenci per a Sant Vicenç

Segona reunió de la legislatura del Consell Assessor del Patrimoni. Segona reunió de l’òrgan consultiu del ministeri amb un problema tan candent entre les mans com és la reconstrucció de la torre de Sant Vicenç d’Enclar i com hauria de ser abordar quines en van ser les causes –les plausibles, més enllà de limitar-se a esmentar les fortes pluges–. Donant per fet que un esdeveniment tan greu com la destrucció d’una torre mil·lenària i testimoni més antic del romànic al país devia centrar bona part de la reunió de tècnics i especialistes que assessoren el ministeri, el Govern despatxa la informació que n’ofereix al respecte amb dues línies de pur tràmit, sense cap contingut: “La reunió també ha servit per exposar el treball que està fent la comissió de seguiment de Sant Vicenç d’Enclar de cara a escollir la millor manera per procedir a la reconstrucció del conjunt arquitectònic.” El comunicat posterior a la reunió –no es van preveure declaracions ni compareixences de cap membre de l’òrgan ni de la ministra, Sílvia Riva– sí s’explaia sobre un altre dels punts abordats, diguem-ne més amable i positiu: el procés per declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) l’Arxiu de les Set Claus. El consell, presidit per Riva i que va tenir per primer cop el Rosaleda com a seu, va donar llum verda a la iniciativa i ara s’inicia el procés d’incoació de l’expedient. Dotar de la màxima protecció el fons documental representa “donar el valor i el reconeixement necessari a un fons documental que recull part de la memòria d’Andorra”, argumenta el ministeri a través, com dèiem, de la nota de premsa amb què es resol informativament parlant la reunió de l’òrgan consultiu. L’Arxiu de les Set Claus, recorden, és un fons documental format per 5.859 documents datats entre l’any 1176 i el 1978 que es conservaven a l’armari de les Set Claus, al Consell General i que actualment estan dipositats a l’Arxiu Nacional. El fons recull documents produïts, rebuts i compilats pel Consell General de les Valls d’Andorra com a resultat de les seves activitats. Són documents autèntics i únics, en suport paper o pergamí, en diferents llengües (català, castellà, francès i llatí) i de diverses tipologies documentals, grafies i estils. El fons, prossegueix la nota de premsa, no només reflecteix el passat sinó que és testimoni d’excepció dels esdeveniments i dels canvis institucionals en els països veïns. Així, és considerat una font essencial per a l’estudi de l’economia, la política, la societat i la cultura del país des de l’edat mitjana fins a la primera meitat del segle XX, a més de deixar constància del funcionament de la mateixa institució i de la transformació d’un òrgan de govern medieval a una administració contemporània.