Òpera
Qualitat i agilitat vocal interpretant 'Don Pasquale'
La temporada d’òpera va presentar anit l’obra ‘Don Pasquale’ demostrant qualitat i agilitat vocal per part dels solistes
Tornami a dir che m’ami o torna’m a dir que m’estimes. Aquesta és l’ària que va interpretar la soprano Jonaina Salvador i el tenor Carlo Giacchetta amb frases musicals que deixaven un so dolç i lligat amb un piano sostenuto en alguns moments, que van deixar certa emoció a les més de tres-centes persones que van assistir ahir al vespre a l’estrena de l’òpera bufa o còmica Don Pasquale, de Gaetano Donizetti. L’obra segueix els dictats estilístics del belcantismo, amb la línia vocal dels personatges molt cuidada, ja que el cant és el gran protagonista, i que com a tal exigeix al cantant una gran agilitat vocal, exactitud en l'afinació i llarg fraseig. Dirigida pel mestre Riccardo Serenetti, el que es va poder escoltar a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria va ser una versió retallada d’una hora mitja, tenint en compte que l’obra original té una durada de tres hores. Malgrat això, es van mantenir els tres actes i l’espectador va poder entendre la trama còmica, però al mateix temps melancòlica, fins i tot un punt trista com passa a Una furtiva lacrima, de L’Elisir damore, també de Donizetti. Però aquesta no va ser l’única adaptació, ja que es va poder escoltar la reducció d’orquestra amb l’acompanyament d’un sol piano a càrrec del mestre Serenetti. Un format d’Andorra Lírica i que novament va comptar amb la col·laboració de l’associació italiana Villa InCanto, de Recanati, amb què van aixecar per primera vegada El Barber de Sevilla, ara fa dues temporades. El repartiment dels personatges principals, en aquesta ocasió, van ser per al baix Ferruccio Finetti, en el paper de Don Pasquale, el baríton lauredià Jorge Tello (Malatesta), el tenor Carlo Iaquetta (Ricardo), el tenor Carlo Giacchetta com a Ernesto i, com era d’esperar, l’alma mater de l’òpera lírica andorrana, la soprano Jonaina Salvador, en el paper de Norina, una jove vídua que està enamorada d’Ernesto, i que Salvador va defensar amb bona agilitat i qualitat vocal.Arribats a la tercera part, va ser el moment de donar protagonisme al Cor de l’Òpera d’Andorra en col·laboració amb el Cor de l’Institut Maria Moliner i també amb la incorporació per primera vegada de les veus infantils del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella. Cal dir que malgrat ser cors amateurs van saber resoldre notablement la dificultat de la partitura. En el muntatge es va apostar per una escenografia limitada a les projeccions i la gestualitat dels actors, com també alguns elements d’attrezzo per definir els espais, com el menjador de la casa de Don Pasquale. La història relata que Don Pasquale, un vell ric i solter, exigeix al seu nebot Ernest que abandoni la seva nòvia Norina, jove vídua i sense diners, i es casi amb una noia adinerada que ell li ha buscat. Ernest, perdudament enamorat de Norina, s'hi nega. Don Pasquale, disposat a donar un escarment al noi, decideix desheretar-lo i li anuncia que serà ell qui es casarà amb la germana del seu amic Malatesta, una bella i innocent jove a la qual coneixerà aviat. Mentrestant, Malatesta explica a Norina el pla que ha ideat per burlar-se de Don Pasquale amb l’objectiu que consenteixi que Ernesto i ella es casin. Una producció que podria ser l’última si no hi ha un acord entre el ministeri de Cultura i Andorra Lírica pel que fa als tempos de les subvencions. Salvador va explicar al Diari que quan els arriben els diners, “ja els hem gastat o no són els que teníem previstos i és clar, ara mateix estem amb dèficit”. També va dir que no han pensat una nova òpera per al mes de maig fins que no s’hagin aclarit les coses, segurament la setmana vinent. Mentrestant, avui a les sis de la tarda, es podrà tornar a veure una nova funció d’aquesta òpera còmica belcantista.