Crims entre paper maixé

Ves per on, que ara que el tron de reina del suspens acaba de quedar vacant, amb la mort recent de Mary Higgings Clark, tenim una aspirant andorrana a ocupar-lo. Lacueva riu quan l’hi diem, amb el mateix somriure maliciós que deu haver aplicat a convertir una afició tan aparentment anodina i inofensiva com l’scrapbooking –la manera dels modernuquis per referir-se a les manualitats de tota la vida– en l’ambient adient per a una història de sang i fetge. Repeteix editorial, la catalana Apostroph, ara amb Bernat Ruiz Domènech al capdavant, i il·lustrador: Oriol Hernández. Per les pàgines de Scrap mortal tornen a pul·lular part dels personatges de Mort sota zero: el comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver, en aquest curiós tàndem que Lacueva no volia desaprofitar donant-los vida per a una sola aventura. Per crear la ficció i dotar-la de la màxima versemblança a les tasques policials –“estem massa contaminats per les sèries de televisió, jo volia reflectir les coses com són”– va tornar a tenir el suport del fins ara comissari Benjamin Rascagneres i de Rafael Quintana, d’Identitat Judicial. Una “col·laboració plena, excepcional”, assegura, sempre que l’ha necessitat. De què va Scrap mortal? En aquesta ocasió el crim arriba a les valls d’Andorra en el marc del congrés de scrapbooking que s’hi organitza. Precisament la impulsora és Maria Sastre, forense i parella del comissari Llop. Posar una forense a organitzar un esdeveniment es demostra que és com cridar al mal temps, perquè al poc de començar ja troben al llac d’Engolasters el cadàver d’una scrapera nord-americana molt famosa. Demostrant que no és ocupació de iaies o gent amb poc amor al risc, de seguida es fa palès que darrere de tot plegat hi ha enveges, gelos i, sobre tot, allò que tot ho corromp: molts diners, en forma de patrocinis i ingressos publicitaris. Aquest és un dels aspectes que ancoren la novel·la en la realitat, encara que al desconeixedor li pugui semblar mentida. Hi ha, doncs, molts interessos, moltes enveges, molts desitjos de venjança que es materialitzen de manera cruenta. Tot i que els relats de Lacueva no són sanguinolents ni especialment violents, no hi ha vísceres esparcides ni descripcions truculentes. A ella li interessa més la part psicològica, rebuscar en les raons “que porten persones que no són violentes que se’ls desperti l’instint animal”. De vegades, simplement és que la situació se’ls ha escapat de les mans, puntualitza. A Scrap mortal l’escriptora ha volgut posar remei a una diguem-ne mancança que alguns lectors atents li van fer notar en l’anterior novel·la: l’escassa presència de personatges femenins. “Crec que ara he complert amb escreix”, diu.