Un document data l'origen del Consell de la Terra a l'any 1289

L’historiador alturgellenc Carles Gascón assegura que el Consell General, abans conegut com el Consell de la Terra i que fins ara celebrava els 600 anys de la seva creació, és 130 anys anterior, és a dir, que data del 1289 i no del 1419, any en què el bisbe d’Urgell Francesc de Tovia i el comte de Foix Joan I van atorgar als andorrans el privilegi de reunió amb uns representants que es reunien i que tenien una elecció anual. Aquesta va ser l’explicació que Gascón va donar en la presentació del llibre Consell de la Terra, els orígens duta a terme ahir al vespre al vestíbul del Consell General, com a acte de clausura del 600 aniversari de la institució. Una data, 11 de febrer, que coincideix amb el dia exacte en què va entrar en vigor el privilegi acceptat l’any 1419. El llibre, escrit pel mateix Gascón i per l’historiador Ignasi Baiges, consta de tres parts i es planteja aquesta nova hipòtesi sobre la creació de la primera institució del país. En aquest, es plantegen dos aspectes principals. Per una banda, la cessió otoragada per Francesc de Tovia i en segon lloc la creació del consell. El privilegi cedit ara fa 600 anys consisteix en la institucionalització del que seria el consell del 1289. En aquest sentit, Gascón va explicar que en el llibre s’explica la capacitat de reunió que tenien els andorrans. La diferència que separa els 130 anys és que “fins llavors es trobaven de manera circumstancial quan hi havia algun afer que fos important”. La nova data, d’ara fa 730 anys, l’historiador va informar que s’havia trobat en uns escrits datats de principi del segle XVI. Són còpies de documents més antics que apareixen en el Llibre de les ordinacions del Consell de la Terra que es pot trobar a l’arxiu nacional. “Hi ha un recull de diferents ordinacions, una de les quals, la més antiga, és aquest del 1289, un any després de la creació del segon pariatge” va dir Gascón. “Creiem que hi ha molts números perquè realment fos aquest el primer consell tenint en compte el moment històric que es vivia, malgrat que sí que és cert que fins al 1419 no es reconeixen aquests privilegis” va afegir. D’aquesta manera, l’historiador es reafirma en el fet que el parlament andorrà és un dels més antics d’Europa. “Al Pirineu hi ha altres consells de naturalesa similar, l’única diferència és que no han evolucionat a ser parlament d’un estat”. “El que coneixíem com a més antic era el de la Vall d’Aran del 1313, però amb la nova data ens situem abans”. L’assaig, que va ser un encàrrec del Consell General en el marc de la celebració, també recull moments i anècdotes desconeguts fins ara, com per exemple un setge entre Pere III d’Aragó, conegut com Pere el Gran, i el comte de Foix, en què els andorrans, per pressió, van haver de cedir productes alimentaris, entre altres al rei d’Aragó per evitar un enfrontament a les valls del Principat, o bé que el nom de Francesc de Tovia, en moltes ocasions apareix documentat amb accent “Tovià” “però que realment no és així” va explicar Gascón. En la presentació, que no hi va poder ser present l’historiador Ignasi Baiges, va comptar amb la intervenció de la síndica general, Roser Suñé, que va destacar la reflexió duta a terme pels autors. També es va exposar el document original del 1419.