Reportatge
La fotografia d'una afició
El CAEE compta amb una exposició fotogràfica del fotògraf amateur Ricard Duran, que malgrat no dedicar-se a la fotografia, mostra la societat dels anys seixanta amb una mirada moderna, en color i blanc i negre. També hi ha un recull d’imatges de Narcís Darder.
Hi ha vegades que la vida et fa girs inesperats i passes de servir cafès als teus directors o de controlar les màquines d’una fàbrica tèxtil, a ser el gerent d’aquesta empresa. I no només això, les aficions que entenem que es fan per plaer sense tenir el caire de convertir-se en una feina, també poden passar a tenir una rellevància important en la vida personal i que amb el pas del temps se’t recordi per ella i no per la feina. Aquest és el cas del fotògraf amateur Ricard Duran, nascut a Sabadell en plena Primera Guerra Mundial, l’any 1916, i que a hores d’ara té exposat un recull fotogràfic al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) fins al pròxim 21 de març, juntament amb imatges de Narcís Darder. En la seva joventut, Duran havia iniciat el seu vessant artístic amb les arts plàstiques, concretament la pintura, però ben aviat va decidir canviar i provar amb el món de les càmeres. De fet, l’any 1934, juntament amb uns quants amics va decidir crear la productora Amics del Cinema Films per enregistrar la pel·lícula Qui és Marin, dirigida per Arcadi Gili, que va ser un important cineasta amateur. Duran en va ser el director fotogràfic i l’actor principal, i a hores d’ara es pot visualitzar a l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya, on se’n conserven dues còpies. Malgrat això, és la fotografia la que recull i sintetitza tota la plenitud de les seves idees, plantejaments i dots artístics de Duran. De fet, era tan gran l’afició que presentava que va ser partícip de tot el procés que comportava una fotografia en aquell temps, és a dir, des de la presa de les imatges fins al revelat i la presentació final. Cal destacar, a més, la transició entre dues èpoques d’aquest art, marcades pel canvi d’imatge en blanc i negre, passant al color. Així, al llarg de la seva trajectòria es poden veure utilitzats els dos formats i, que en l’exposició CAEE se’n pot veure un recull de les millors imatges. Membre actiu en l’associacionisme fotogràfic, va formar part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la Photographic Society of America, de la Federación Española de Arte Fotográfica, i també va ser un dels socis del Càmera Club de Sabadell. Tot i això, segons va relatar la família al Diari, la seva tasca compromesa amb aquest àmbit no li va ser suficient perquè aquest amateurisme el pogués deixar enrere i abandonés el segon pla, tot i haver estat guardonat en diverses ocasions en concursos nacionals i també del panorama internacional, com per exemple, l’any 1960, que va ser considerat Artista de la Fédération Internationale de l’Art Photographique a Berna, per la imatge Músic de la Navy, i que ara es troba en el Fons Fotogràfic del MNAC. En el CAEE es poden veure un recull d’imatges bàsicament de Barcelona, però també del Principat durant les estades amb els seus familiars en un càmping de Santa Coloma, entre altres, amb retrats de grans paisatges i el dia a dia, tant en color com en blanc i negre.