La vida de les biblioteques

Les biblioteques són espais amb molta història i vivències a explicar. I no només pels llibres i documents que s’hi troben, sinó també pels usuaris que cada dia en fan ús. Igual que les persones, tenen vida i amb el pas del temps són necessàries reestructuracions o fins i tot canvis de lloc per continuar garantint les seves millors condicions. Aquest és el cas de la biblioteca nacional, situada a les dependències de la Casa Bauró de la capital. A partir del pròxim 16 de març, deixarà d’estar operativa i s’iniciarà el trasllat de tot l’arxiu, que passarà a situar-se a la planta baixa del ministeri de Cultura i Esports, al Rosaleda d’Encamp. Està previst que obri les portes el mes de maig. La biblioteca, però, no sempre ha estat situada al mateix lloc. No va ser fins al 1996 que es va situar a la Casa Bauró, propietat de la Fundació Clara Rabassa, i que el Govern va llogar a canvi de dur a terme la rehabilitació de l’immoble amb una profunda adequació perquè es trobava molt deteriorada, amb un cost de 32 milions de pessetes, poc més de 186.300 euros. Fins llavors, les dependències havien estat a l’edifici Prada Casadet, amb les funcions de pública i nacional. Ara, vint-i-quatre anys després, les noves dependències a Encamp acolliran la documentació de la Casa Bauró i una part del fons de reserva. Fonts properes a la biblioteca van explicar al Diari que l’antic hotel està adequat amb les condicions ambientals correctes que permetran calibrar la temperatura i la humitat en cadascuna de les sales. A més a més, van assegurar que era una millora pel que fa a l’accessibilitat de la biblioteca. En aquest sentit, van explicar que hi ha més bon accés per a persones que tinguin algun tipus de minusvalidesa, així com per la zona d’aparcament i la parada d’autobús que hi ha just al davant del nou local. A part, es comptarà amb nous espais de treball en grup, entre d’altres. Però la biblioteca nacional no ha estat l’única que ha viscut algun canvi. També la pública, situada a l’edifici Prada Casadet, on es trobava la nacional ara fa poc més de dues dècades, va tornar a obrir les portes ahir al matí després de les obres de millora que s’hi han efectuat en els darrers dos mesos. Els treballs han inclòs la remodelació del vestíbul i la supressió de la sala adossada a la d’adults. Fins llavors, no s’havia fet mai cap canvi a l’espai i es trobava amb una tendència “més aviat minimalista, amb colors més foscos i poca llum i amb mobiliari d’un estil més aviat clàssic”, va explicar el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera. Ara, s’han iniciat modificacions amb més il·luminació i consum sostenible i Llovera va assegurar que “s’hi aniran fent petits treballs de mica en mica fins a canviar-la del tot”. Aquestes són dues mostres que aquests serveis continuen més vius que mai. I no només pel fet de poder trobar-hi llibres, sinó per l’arxiu audiovisual, que també és accessible, les zones per poder estudiar i la quantitat d’activitats organitzades que s’ofereixen per a totes les edats i tota mena de lectors. De fet, tal ha estat la importància que han tingut per al país, que enguany se celebra els noranta anys des que es va crear la primera biblioteca amb caràcter públic al Principat. Aquesta va ser una iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, un grup de joves exiliats andorrans que van acudir a la Protectora d’Ensenyança Catalana per tal que organitzés aquest tipus de dependències, i que va ser possible gràcies a nombrosos donatius. La saviesa que aquests espais aporten, doncs, no s’ha parat mai d’ampliar i ha comportat que només la biblioteca nacional compti amb més de 36.000 registres bibliogràfics que a partir del mes de maig estaran disponibles al Rosaleda.